El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, declararà aquest dimarts per primera vegada en el seu judici per corrupció, convertint-se al primer cap de govern d'Israel a asseure's al banc dels acusats.
El procediment va començar el 2020, i Netanyahu no va ser citat a una vista fins al novembre de 2023, una cita que va aconseguir posposar diverses vegades amb el pretext de la guerra a Gaza. El primer ministre haurà de declarar ara tres vegades aquesta setmana, per respondre davant de tres causis, per frau, suborn i abús de confiança. Se l'acusa d'haver rebut regals a canvi de favors i de pressionar per aconseguir una imatge positiva sobre la seva gestió en els mitjans de comunicació.
Des d'un primer moment, Netanyahu ha negat els fets i ha assegurat que es tracta d'una operació de l'“esquerra judicial” per treure'l del poder per mitjans legals “després de no aconseguir-ho a les urnes”. Els seus opositors, al contrari, demanen la seva renúncia i l'acusen d'estendre els conflictes en curs per mantenir-se en el càrrec i lluny de la presó.
Si és declarat culpable amb condemna ferma Netanyahu hauria de dimitir, però mentre duri el litigi pot mantenir-se en el poder, ja que la llei israeliana obliga un ministre a renunciar si és acusat, però aquesta norma no s'aplica al cap de govern. S'espera que la causa es prolongui diversos anys i és poc probable que, incloses les possibles apel·lacions, acabi abans de 2028 o 2029.
Quatre anys d'endarreriments
El judici va començar el 2020 i ha fet passar per l'estrada més de 300 persones. El testimoni de Netanyahu s'havia d'haver donat el novembre de 2023, però els atacs de Hamàs del 7 d'octubre i la guerra a Gaza van donar pas a una aturada en la causa de diversos mesos.
Durant aquest últim any, l'equip legal del primer ministre ha al·legat que el judici podia posar en risc la seva vida, així com que la gestió de la guerra i les tasques per recuperar els 96 ostatges que segueixen a Gaza “feien impossible que preparés la seva intervenció”. Al juliol, la defensa va sol·licitar ajornar la vista per al març de 2025, però el tribunal ho va rebutjar i va fixar la data per al 2 de desembre, que després només va accedir a posposar vuit dies, fins aquest dimarts.
Això tampoc no ha frenat els lletrats de Netanyahu, que fins ahir mateix demanaven un nou ajornament per la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad a mans dels insurgents islamistes, amb dues cartes de ministres del Govern a la fiscal general, demanant novament de retardar la declaració.
La declaració de Netanyahu se celebra finalment aquest dimarts en una sala subterrània i fortificada de Tel-Aviv, segons el servei d'intel·ligència interior (Shin Bet), per “l'amenaça que pateixi un atac aprofitant la cita judicial”. En un inici la citació anava a celebrar-se a Jerusalem, però aquest organisme va recomanar el seu trasllat a la cort del carrer Weizmann de Tel-Aviv per la falta d'un refugi antibombes adequat a la ciutat santa.
Els escàndols no cessen entorn de Netanyahu
El seu judici per corrupció no és l'únic front judicial obert per al primer ministre israelià, que viu envoltat d'investigacions cap al seu gabinet. En els últims dies, ha transcendit el cas conegut com a 'BibiLeaks', en el qual un portaveu del polític i un sotsoficial reservista estan acusats de conspirar per filtrar a la premsa estrangera un document classificat, amb l'objectiu d'influir en l'opinió pública contra un acord d'alto el foc a Gaza.
Arran d'aquest escàndol, membres del Likud, el partit de Netanyahu, han promogut al Parlament un criticat projecte de llei que permetria als membres de l'Exèrcit i dels serveis d'intel·ligència filtrar documents classificats al primer ministre o al ministre de Defensa sense autorització. De moment, la norma ja ha superat la primera votació de les tres a les que ha de sotmetre's.
Més enllà dels 'BibiLeaks', el cap del gabinet de Netanyahu, Tzachi Braverman, ha estat acusat d'extorsionar amb un vídeo comprometedor un oficial militar de l'oficina del primer ministre per alterar les actes de reunions prèvies als atacs de Hamàs del 7 d'octubre, així com trucades mantingudes el matí de l'atac, segons recullen els mitjans israelians.