La primera ministra d'Escòcia més longeva de la història, la nacionalista Nicola Sturgeon, ha anunciat que abandonarà el càrrec després de 17 anys formant part del govern escocès i 9 dirigint-lo. En el discurs on ha anunciat la seva decisió, la líder independentista ha explicat que després de tant de temps a primera línia, darrerament ha començat a notar les conseqüències de l'esforç "físic i mental" que requereix aquesta responsabilitat. I és que, com ella mateixa ha admès, arriba un punt en el qual la carrera d'un polític "corre el perill d'allargar-se massa". "Com més temps roman en un càrrec un líder, més tendeixen a solidificar-se les opinions sobre ell", ha reflexionat. Sturgeon va arribar al poder el 2014-- just després del referèndum d'autodeterminació que l'exprimer ministre, Alex Salmond, va pactar amb el govern britànic. D'ençà del resultat d'aquell dia, la nacionalista ha estat buscant la fórmula per tornar a posar les urnes i aconseguir la independència, malgrat el 'no' persistent de Londres i la justícia britànica.

Malgrat que tingui una llarga experiència en l'activisme polític, la independència és la causa que ha dictat la seva carrera política, la seva raison d'être, i la que gairebé l'ha fet repensar la decisió de dimitir. En el discurs d'aquest dimecres, Sturgeon ha admès que abandona en un moment "crític" per a l'independentisme, després que el Tribunal Suprem del Regne Unit hagi negat al Parlament de Holyrood poder convocar un referèndum sense l'aval de Londres, i que el govern britànic hagi bloquejat, per primer cop en la història, l'aprovació d'una llei escocesa. Enmig de tota aquesta tensió, la primera ministra s'ha vist obligada a traçar un pla, força criticat per diversos sectors de dins i fora el moviment, sobre l'estratègia a seguir a partir d'ara. Amb la seva marxa, però, ha deixat ben clar que el seu partit queda "alliberat" i pot triar el camí cap a la independència.

17 anys al govern escocès

Nascuda el 1970 a la localitat escocesa d'Irvine, Sturgeon es va llicenciar en Dret per la Universitat de Glasgow. Com a estudiant, va destacar per la seva implicació en l'activisme i va ser membre de l'Associació nacionalista escocesa de la seva universitat. Milita al Scottish National Party (SNP) des dels 16 anys, inspirada a exercir en la política per l'exprimera ministra del Regne Unit Margaret Thatcher, però pel rebuig que li provocaven les seves idees neoliberals i la misèria que va viure Escòcia sota el seu lideratge. Abans d'entrar al Parlament escocès el 1999, va exèrcit d'advocada, potser per això ha sabut destacar per la seva oratòria clara i forta, que ha arribat a eclipsar a líders dels principals partits britànics. El seu lideratge que es va veure enfortit durant la pandèmia de covid, quan el govern escocès va gaudir de més autonomia, i es va poder comparar la seva gestió amb la del polèmic Boris Johnson.

El 2004, John Swinney va dimitir com a líder de l'SNP i, en les subseqüents primàries, Salmond va confiar en Sturgeon com a número dos.​ Més endavant, després d'una intensa campanya pel "sí", el setembre de 2014 els escocesos van rebutjar abandonar el Regne Unit. Amb la derrota, Salmond va presentar la seva dimissió com a ministre principal i líder de l'SNP, moment en el qual Sturgeon, que comptava amb el suport de les bases nacionalistes, anunciava la seva candidatura per liderar el partit. Sense ningú que pogués competir amb ella, Sturgeon va aconseguir el lideratge de la formació i, dies després, fou nomenada primera ministra el 20 de novembre de 2014. En els anys següents, la popularitat de Sturgeon va continuar en ascens. Va participar en debats televisius amb altres polítics en les eleccions generals britàniques de 2015 i la seva formació va fer història en guanyar 56 dels 59 escons que li corresponen a Escòcia al Parlament de Westminster.

El segon referèndum d'autodeterminació

Després de la victòria del Brexit el 2016, Sturgeon va veure una oportunitat per reactivar l'independentisme, tenint en compte que a Escòcia la gran majoria eren partidaris de romandre a la UE. En fer-se públic el resultat, va anunciar que el seu Govern començaria a planificar una segona consulta per la independència i va acabar fixant-se una data límit de l'octubre de 2023. Malgrat rebutjar un referèndum a la catalana i assegurar que ella mai no faria com el president Puigdemont, la darrera etapa del lideratge de Sturgeon va estar repleta de crítiques entre independentistes sobre la seva proposta de fer una consulta plebiscitària. Més concretament, ha deixat clar en tot moment que creu que la via cap a la independència d'Escòcia ha de ser totalment "legal", encara que això sembli impossible sense arribar a un acord amb el govern britànic. Sigui com sigui, l'SNP té ara la difícil tasca de restaurar un dels lideratges més potents i populars de la història recent, a més de decidir quin camí seguiran cap a la independència a partir d'ara.