Nicolás Maduro ha ha jurat com a president de Veneçuela aquest divendres en una cerimònia celebrada al Palau Federal Legislatiu de Caracas. Aquest acte, marcat per les controvertides eleccions del passat 28 de juliol, es produeix en un clima de forta tensió política i social. El govern ha preparat un ampli desplegament militar i policial arreu del país amb l’objectiu d’evitar protestes massives en contra de la investidura de Maduro i els resultats electorals oficials. L’oficialisme va reivindicar la victòria als comicis per tot just un 1% dels vots, encara que l'oposició va denunciar frau en el recompte d'actes i assegura que Edmundo González és realment qui va imposar-se. En aquest context, encara és una incògnita si l’opositor tornarà a Veneçuela per reclamar la legitimitat del càrrec. El diplomàtic va fugir del país el 7 de setembre, una setmana després que el govern ordenés el seu arrest i oferís una recompensa de 100.000 dòlars per la seva detenció.

El president de l’assemblea, Jorge Rodríguez, ha sigut l’encarregat de prendre jurament a Maduro en una cerimònia molt accelerada que s'ha avançat fins a dues hores per davant del que anunciaven tots els mitjans de comunicació. Amb aquest nou mandat, Maduro es convertirà en el líder chavista més longeu des del naixement del moviment. Serà president fins al 2031. "Juro per l'històric, noble i aguerrit poble de Veneçuela i davant aquesta Constitució, que faré complir tots el seu mandats, inauguro el nou període de la pau, la prosperitat i la nova democràcia", ha dit el mandatari.

En el seu discurs de confirmació, Maduro ha assegurat que “la banda que em van col·locar és la banda d'Hugo Chávez”, el líder que va “expulsar l'imperi espanyol de totes les terres sud-americanes”. El mandatari ha dit a crits que el poder que representa “li pertany al poble” i que no l’ha col·locat cap “oligarquia” ni cap “govern gringo”. El chavista ha agraït la presència dels pocs líders internacionals que han acudit a l’acte, sobretot representants de Rússia i la Xina. A més, Maduro ha pres possessió sense presentar les actes electorals, tal com li ha demanat la comunitat internacional.

Per la seva banda, la Plataforma Unitària Democràtica, principal opositora al règim, ha denunciat a través de la xarxa social X que el mandatari ha perpetrat un “cop d’estat” amb la “usurpació del poder” de Veneçuela mitjançant “l’ús de la força bruta”. L’oposició també ha recordat que el guanyador de les eleccions del mes de juliol va ser González i que el jurament de Maduro va “en contra dels drets del poble veneçolà”.

Reacció internacional

La comunitat internacional fa mesos que segueix amb preocupació la situació a Veneçuela. Diversos països i organitzacions han expressat dubtes sobre la legitimitat de les eleccions i han fet una crida al diàleg entre les parts. Amb el jurament de Maduro aquest divendres, els Estats Units han incrementat de 15 a 25 milions de dòlars la recompensa per informació que porti a la captura del mandatari per delictes de narcotràfic. Així mateix, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha assegurat que el chavista ha "jurat il·legítimament" el càrrec i s'ha d'enfrontar a la justícia per les irregularitats en els comicis i la repressió llançada contra l'oposició. A més, la Unió Europea ha aprovat formalment noves sancions contra la presidenta del Tribunal Suprem de Justícia del país, Caryslia Rodríguez, i 14 alts funcionaris. D’aquesta manera, els ambaixadors dels 27 han pactat ampliar la llista de sancionats del règim després de no reconèixer la victòria de Maduro.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!