Desenes de persones haurien mort i més de 200 han resultat ferides a l'Alt Karabakh després que l'Azerbaidjan hagi anunciat l'inici d'operacions militars "antiterroristes" contra el Karabakh per "desarmar i retirar les unitats de les forces armènies d'aquells territoris i neutralitzar la seva infraestructura militar". Així ho han informat a través d'un comunicat del Ministeri d'Exteriors del país. 

➕ Sirenes i explosions a l'Alt Karabakh: comença una nova guerra al Caucas?
 

➕ Qui és qui al conflicte de l'Alt Karabakh?
 

Durant el matí de dimarts ja es van sentir diverses explosions per la capital, Stepanakert, que no deixaven ningú indiferent. A la nit, les explosions han continuat sense parar.

L'administració de l'Azerbaidjan ha dit que els atacs continuarien fins que les "formacions militars armènies il·legals" es rendissin i el govern de l'Alt Karabakh abandonés la regió. 

L'Alt Karabakh està reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, però part d'ell està governada per autoritats armènies. La regió ha estat el centre de dues guerres, l'última l'any 2020, des de la caiguda de la Unió Soviètica. 

Edificis, comerços i cotxes afectats pels bombardejos

Diversos vídeos de la ciutat mostren edificis malmesos, comerços i també cotxes afectats pels bombardejos i l'artilleria. Els residents d'Stepanakert s'han traslladat a soterranis i refugis antiaeris i els combats han tallat l'electricitat. L'escassetat d'aliments ha persistit a la zona i la limitada quantitat d'ajuda humanitària que va arribar dilluns no s'ha pogut distribuir bé a conseqüència dels bombardejos. 

Un comunicat del Ministeri de Defensa de Bakú va dir que l'exèrcit havia pres fins ara més de 60 llocs militars i destruït fins a 20 vehicles militars juntament amb altres equips.

La reacció de la comunitat internacional

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat “la fi immediata dels combats”, mentre que la UE, França i Alemanya van condemnar l'acció militar de l'Azerbaidjan. 

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va mantenir trucades tant amb el president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, com amb el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan. Va instar l'Azerbaidjan a “cessar immediatament les accions militars” i reduir la situació, dient que estava empitjorant una situació humanitària ja de per si terrible, en referència a un prolongat bloqueig de facto de la regió per part de Bakú.

El Kremlin també hi ha dit la seva. Així, Rússia, que va negociar un fràgil alto el foc després d'una guerra el 2020 en què Azerbaidjan va recuperar terres a l'Alt Karabakh i els seus voltants que havia perdut en un conflicte anterior a la dècada de 1990, va demanar a totes les parts que deixessin de lluitar.

Tensions entre Armènia i Rússia

Les hostilitats es produeixen enmig d'altes tensions entre Armènia i el seu antic aliat Rússia. Armènia s'ha queixat repetidament que la força de pau russa de 2.000 membres no va poder o no va voler mantenir obert el camí a Armènia, malgrat que aquest deure estava estipulat a l'acord que va posar fi a la guerra del 2020.