Caminar per qualsevol ciutat japonesa comporta molts estímuls. Des de la quantitat de restaurants, fins a les botigues de conveniència on pots trobar de tot. I preparar-te uns fideus instantanis allà mateix o un cafè amb gel i menjar galetes de te matxa. El que és molt més difícil de trobar són papereres o contenidors. Però no estem parlant de ciutats petites o entorns rurals. A la mateixa capital, Tòquio, és una autèntica odissea.
Malgrat que no hi hagi papereres, els carrers estan molt nets i tampoc es troba brossa a terra. Les normes de reciclatge són força estrictes al país. Per llençar el plàstic o l'orgànic o el paper, s'ha de fer determinats dies a la setmana i està totalment prohibit fer-ho fora d'aquests. Ja ha passat molt de temps, però no trobar papereres o brosses públiques pel carrer es deu també a un atac de gas el 20 de març de 1995. Aquell dia, durant l'hora punta del matí, el sistema de metro de Tòquio va ser víctima d'un atac terrorista.
L'atac, tal com recull el portal Gizmodo, va ser perpetrat per membres del grup Aum Shinrikyo i va ferir més de 5.000 persones. Com que el gas sarín no fa olor i tampoc té color, molts dels afectats no se'n van adonar fins a manifestar-se els primers símptomes, dies i hores més tard. L'atac va tenir molta repercussió en la societat i tenien por que es tornés a repetir. Per intentar reduir la por de la ciutadania, moltes papereres i contenidors van ser retirats.
Tot i que ja ha passat molt temps de l'atemptat, la seguretat també es va reforçar a les estacions de metro, segons destaca el mateix portal. I, si bé és cert que costen de trobar, en algunes estacions de metro es poden trobar algunes papereres petites, especialment al costat de les màquines expenedores de bitllets.
Per què el Japó és un país extremadament net?
Sorprèn veure els carrers extremadament nets però sense gairebé papereres. La BBC també s'ho ha preguntat. I la resposta sembla fàcil. Els mateixos residents ho mantenen així. Hi ha rituals de neteja entre els mateixos alumnes de les escoles o fins i tot s'han fet virals com els aficionats japonesos han netejat l'estadi després d'un partit de la seva selecció. Com va passar en el Mundial del Brasil (2014) i Rússia (2018). Si bé és cert que hi ha molta consciència social sobre gèrmens i bacteris, també hi ha tradició del budisme zen, que acostuma a anar acompanyat d'un mantra que diu que una bona higiene és sinònim de bona salut.