Els nord-coreans estan farts de la censura. Un informe presentat aquest dimarts, per al qual es van entrevistar un centenar de nord-coreans que resideixen a l'aïllat país, subratlla el persistent desig de la seva ciutadania d'accedir a continguts multimèdia forans, malgrat l'enduriment de les penes imposades a qui els consumeixin. L'informe, titulat Preguntant a 100 nord-coreans. Informació exterior a Corea del Nord: tendències de consum de mitjans el 2024, busca traçar una panoràmica actual de quin tipus de continguts estrangers consumeixen els nord-coreans i com hi accedeixen.
Tal com destaca Efe, el 85% dels 100 enquestats va afirmar tenir un smartphone (tot i que cap dels dispositius es pot connectar a Internet, només a una mena d'intranet controlada pel règim) i el 72% va dir que té un "Notel", dispositiu fabricat a la Xina similar a un reproductor portàtil de DVD que integra també entrades d'USB i SD i permet sintonitzar televisió i ràdio i és molt popular a Corea del Nord. L'èxit del "Notel" respon al fet que, a banda de ser portàtil i cridar menys l'atenció, és més fiable que una televisió (un volum menor d'enquestats, el 69%, va dir que té un televisor), el qual consumeix més energia i s'ha de connectar a una xarxa elèctrica que, en el cas de Corea del Nord, pateix contínues apagades. Al seu torn, per al 55% la font primària de continguts estrangers són els dispositius de memòria, i el 83% va dir posseir llapis USB, el 49% targetes SD i el 58% targetes micro SD.
Empassar-se una targeta micro SD en cas de perill
Tant el principal investigador de l'estudi, Shin Dae-jin, com Lee Kwang-baek, el president del grup mediàtic UMD, que publica l'informe, van destacar la importància creixent que tenen les targetes micro SD. Lee ha afirmat que UMD, que publica el diari especialitzat sobre Corea del Nord Daily NK fent servir fonts de dins del país, ha estat introduint continguts en aquestes diminutes targetes al país, fins i tot durant la pandèmia, quan les fronteres es van tancar amb pany i forrellat, i Shin va recordar que qualsevol nord-coreà que corri el risc de ser descobert amb una micro SD pot empassar-se-la sense perill per fer-la desaparèixer.
En la majoria dels casos, aquestes memòries es fan servir per emmagatzemar continguts audiovisuals produïts a l'estranger (el 97,7% dels enquestats va dir que les van fer servir per a això), principalment a la Xina (el 88,4% va dir consumir material d'aquest país) i Corea del Sud (el 87,4% va dir consumir-ho). El 95% va assegurar veure pel·lícules o sèries de televisió, el 62% programes musicals i el 23% programes televisius d'entreteniment.
El paper de la música dels EUA a Corea del Nord
Pel que fa a la música continguda en aquests dispositius, el 75,8% va dir escoltar cançons sud-coreanes, davant del 32,6% que va afirmar sentir cançons xineses i el 6,3% que va dir consumir música nord-americana. L'enviada especial nord-americana per a la situació dels drets humans a Corea del Nord, Julie Turner, va clausurar la presentació a Seül de l'informe recordant que des del 2020 Pyongyang ha aprovat tres lleis ideològiques "perverses" que endureixen els càstigs —en alguns casos s'imposa la pena de mort— per a aquells que consumeixin materials de fora o imitin comportaments que apareguin en aquests continguts.
En aquest sentit, el 30% dels enquestats va dir que el consum d'aquests elements a Corea del Nord implica avui dia un "risc significatiu" i el 57% que suposa un "risc extrem". Alhora, la nord-coreana Kang Gyu-ri, que va fugir del seu país fa un any i va participar en la presentació de l'informe, va ratificar els efectes que el consum de productes multimèdia forans té en els nord-coreans (el 65% va dir sentir més curiositat per la societat del sud i gairebé una tercera part va admetre haver intentat imitar la parla o la moda de Corea del Sud després d'estar en contacte amb audiovisual estranger).
Kang també va admetre que des del 2022 s'ha tornat impossible —ni tan sols pagant suborns— deslliurar-se d'un càstig sever si s'és descobert veient vídeos de fora, però va instar a continuar enviant contingut de contraban dins del país perquè la joventut tingui accés a "informació adequada", conegui millor la realitat dins i fora del seu país i es vegi apoderada per operar canvis socials.