La tarda del 15 d’abril del 2019, el cor dels francesos i de milers de persones a tot al món que ho van poder seguir en directe per televisió i les xarxes socials, es va encongir mentre les flames devoraven la catedral de Notre-Dame. Situada al bell mig de l'Île de la Cité, envoltada per les aigües del Sena, la Nostra Senyora és un dels símbols de la ciutat de París i de tot el país, molt més que una església, com pot ser la Sagrada Família per Barcelona i els catalans, perquè també és una icona que visiten cada dia milers de persones. Cinc anys després, després d’un procés de reconstrucció que no ha estat fàcil, Notre-Dame ja albira el moment de la seva reobertura al públic, que està prevista per al 8 de desembre d’aquest mateix any, el Dia de la Immaculada. Al final, no serà possible fer-ho coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de París aquest estiu, però la seva figura inconfusible ja serà del tot reconeixible quan la capital francesa sigui la capital del món, en un any 2024 molt especial per a França, en el que també es commemora el 80è aniversari del desembarcament de Normandia durant la Segona Guerra Mundial.
La catedral crema en directe
Eren les 18.20 de la tarda quan va sonar l’alarma d’incendis, en plena missa, però les flames encara no eren visibles perquè el foc encara estava ocult entre les fustes del sostre, que va cremar com un misto. Les causes de l’incendi encara no s’han establert amb exactitud, tot i que sembla que podria estar relacionat amb els treballs de restauració del temple gòtic que s'estaven duent. De fet, l’estructura estava recoberta de bastides fins a una alçada de 100 metres, i el foc devastador es va propagar fàcilment i a gran velocitat. També es va especular amb què un operari no va guiar convenientment els bombers, i això va dificultar les tasques d’extinció. El foc va consumir durant deu llargues hores i va engolir la coberta de la catedral i destruir la famosa agulla, que va acabar cedint i enfonsant-se, provocant un esvorant damunt del creuer. Mentre els bombers lluitaven impotents per intentar sufocar el foc, milers de persones contemplaven amb llàgrimes als ulls la destrucció de la catedral i quan es va fer de nit, les flames van il·luminar la nit parisenca, en unes imatges dantesques que van causar un sentiment de tristesa global. Fins i tot, el cant espontani de l’Ave Maria de les persones que es miraven l’escena dantesca van fer la volta al món.
L’estructura aguanta en peu
I mentre Notre-Dame cremava, la pregunta que tothom es feia en aquest moment és si acabaria esfondrant-se per complet, com va passar amb les torres bessones de Nova York. Però afortunadament, els danys no van afectar l’estructura, i la catedral d’estil gòtic, construïda entre els segles XII i XIV, es va mantenir en peu. També es van poder conservar els grans béns de Notre-Dame, com els vitralls i les relíquies de la Túnica de Sant Lluís o la Corona d'espines, que van romandre intactes.
Onada de solidaritat
El president Emmanuel Macron, la mateixa nit del tràgic 15 d’abril, va fer una promesa: Notre-Dame es reconstruiria i tornaria a reobrir en cinc anys, i ara està més a prop de poder complir-la. L'onada de solidaritat que va provocar a tot el món va permetre recaptar en pocs dies 850 milions d’euros en donacions provinents de més de 400.000 donants anònims, governs i mecenes, que van aportar els recursos per afrontar la reconstrucció. "És com si tothom sentís que contribuiria a la restauració del temple", recorda en declaracions a l’agència Efe Maryvonne de Saint Pulgent, que durant anys va estar al capdavant de la direcció nacional de monuments de França i que és autora de l'assaig La glòria de Notre-Dame, la fe i el poder. Des de la seva creació al segle XII, Notre-Dame, que es va elevar un 50 % més que el temple gòtic més gran construït fins aleshores, ha acaparat atenció. La seva celebritat es va multiplicar quan Victor Hugo li va dedicar una novel·la, represa al cinema i en musicals, amb el famós Quasimodo, el geperut de Notre-Dame com a protagonista, i que la va convertir "en un personatge contemporani", explica Saint Pulgent.
Una reconstrucció complicada
No ha estat una reconstrucció fàcil, i ha patit diversos contratemps, i ha estat objecte de debat a França. Les obres han patit retards i algunes aturades per motius de seguretat, i també han trobat obstacles com el mal de pedra que patia l’estructura. El primer contratemps que es va haver de salvar va ser treure totes les runes, i tot el garbuix de ferro de la bastida, una tasca que va durar dos anys. La reconstrucció també va obrir les especulacions i el debat entre els partidaris de conservar la sacralitat artística medieval o els que advocaven per una reconstrucció moderna, i van anar apareixent diferents projectes i propostes que van causar un rebuig majoritari.
En cinc anys, els artesans de tot el país han permès al temple recuperar la coberta de fusta, per a la qual s'han talat centenars de roures de tot el país imitant les tècniques medievals. El 6 de desembre passat es va recuperar la creu que estava ubicada al cim de l'agulla. També es va tornar a col·locar el mític gall, però un de nou, dissenyat per Philippe Villeneuve, arquitecte en cap de monuments històrics de França, ja que l'original es va deteriorar completament pel foc. Ja només queda una petita part oberta al cel, la del creuer, per on una impressionant bastida ascendeix des del terra per subjectar l'agulla, que torna a regnar orgullosa al cel de la ciutat tal com la va concebre al segle XIX el cèlebre arquitecte Eugène Viollet-le-Duc.
Maryline Guiry, directora de l'organisme que coordina les obres de restauració, assegura que la part “essencial de les obres ja està feta", i assegura que Notre-Dame recuperarà el seu aspecte anterior a l'exterior, però serà "més esplendorosa" a l'interior, perquè "tindrà una pedra clara que reflectirà una llum extraordinària".
L’historiador Mathieu Lours, autor del llibre 'Les catedrals al món', també assegura a Efe que no serà l'únic avantatge que la catedral traurà de la tragèdia. Lours creu que Notre-Dame estava "una mica abandonada" i que s'ha fet un salt de 20 anys en la restauració, i ha incorporat amb un modern sistema antiincendis i millores en altres aspectes.
A més, l'incendi del 2019 li va donar aquesta part d'èpica que li faltava, perquè en 800 anys d'història la catedral de París havia quedat fora de perill d'aquesta epidèmia de flames que ha afectat bona part de les seves germanes gòtiques a tot el món. "Era una catedral massa feliç i superar aquest desafiament la converteix en més tendra, més gloriosa", explica l'experta Saint Pulgent.