Les campanes han tornat a ressonar a Notre-Dame aquest dissabte, en l'acte de reobertura de la catedral parisenca després del tràgic incendi del 2019. Després del devastador incendi, les autoritats han aconseguit reunir uns 850 milions d'euros a partir de la col·laboració de 340.000 donants en 150 països, que han contribuït significativament a la considerada per molts com a "l'obra del segle".
El govern francès ha organitzat una gran celebració d'inauguració, a la qual han assistit una quarantena de caps d'estat i de govern d'arreu del món, sense representació espanyola. L'arquebisbe de París, Laurent Ulrich, ha estat l'encarregat d'obrir les portes de la catedral a tots els assistents, colpejant la gran porta amb el seu bordó. Acabat el ritual, les campanes de la catedral han començat a repicar acompanyades del cor catedralici que ha exercit de fons a l'entrada dels convidats.
Un cop les prop de 2.000 persones assistents a la cerimònia eren dins la basílica de la catedral, s'ha projectat una breu pel·lícula per recordar el desafortunat incendi, i per honrar tots els que han fet possible la reconstrucció en un temps rècord d'un dels emblemes de França.
Homenatge als bombers
Un dels moments més emotius de l'inici de l'acte ha estat quan s'han situat davant l'altar de la catedral, els membres del cos de bombers francès que van treballar en les tasques d'extinció de l'incendi devastador del 15 d'abril de 2019, que s'han endut un sonat aplaudiment de tots els presents, reconeixent-los com els herois d'aquella jornada, que ha anat acompanyada d'un gran "MERCI" projectat a la façana de la catedral. Durant tota la cerimònia, l'exterior de la catedral ha estat il·luminat, i en els moments que hi ha hagut interpretacions musicals, s'ha fet un joc de llums projectat a la façana principal.
Macron parla de "fraternitat" per reconstruir Notre-Dame
L'acte laic l'ha oficiat el president de la república francesa Emmanuel Macron que ha començat mostrant gratitud i l'agraïment de la nació francesa amb tots "els que van salvar i reconstruir la catedral" de Notre-Dame. "Gràcies als que hi sou quan ens disposem per a retornar-la als catòlics, a París i a tothom. Les campanes i l'orgue tornen a sonar, una esperança per als parisencs, francesos i gent de tot el món. Les campanes tornen a sonar per a marcar les hores del dia", ha dit Macron.
El president francès ha recordat com l'emblemàtica construcció va ser incinerada, i com gràcies al treball del cos de bombers francès es va aconseguir contenir les flames. Posteriorment, el mandatari ha fet èmfasi en com la catedral "estava desfigurada, però que s'havia salvat". Sobre la reconstrucció, Macron ha dit que "hem decidit reconstruir-la encara més bella" i "hem escollit la fraternitat", recordant un per un la labor de tots els oficis implicats en les tasques de restauració de la "Dama de París"."Hem redescobert que les grans nacions podien fer l'impossible”, ha dit mentre acabava el seu discurs dient que Notre-Dame tornava en mans de Déu i ha entonat un "visca la república i visca a França".
Torna a sonar l'orgue de la catedral parisenca
A continuació, l'arquebisbe de París ha començat la cerimònia religiosa, que s'ha desenvolupat en tres parts. En primer lloc, el "despertar" del gran orgue, el més gran de França, amb 8.000 tubs i 115 registres. Després tindrà lloc l'anomenat "cant de l'Ofici", una sèrie de salms i oracions, inclòs el Parenostre. Finalment, l'arquebisbe impartirà la benedicció final i el cor cantarà el 'Et Deum'.
Absències sonades
El papa Francesc, que no ha assistit a la cerimònia, ha fet arribar un missatge, que ha estat llegit per un representant. El pontífex també ha tingut un agraïment especial pels bombers i altres treballadors "que han salvat del naufragi un monument històric". I s'ha felicitat per la reobertura de portes: "Notre-Dame tornada a ser visitada i admirada per una munió de gent de totes les provinences, religions i cultures".
Entre els convidats internacionals hi havia, a més de Trump i Zelenski, altres autoritats, com el príncep Guillem, la primera ministra italiana, Giorgia Meoloni, o el president alemany, Frank-Walter Steinmeier. Les absències més sonades han estat en la delegació espanyola, sense la presència dels reis d'Espanya, Felip VI i Letícia, ni del president Pedro Sánchez. Tampoc ha fet acte de presència, tot i que havia anunciat que hi seria, és la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Un cop celebrada la cerimònia institucional, Notre-Dame acollirà aquest diumenge la primera missa amb fidels que s'havien inscrit prèviament. Està previst que la setmana que ve torni a obrir les portes al públic general.