Nou atac amb míssil al mar Roig després del bombardeig dels EUA i el Regne Unit contra els houthis, segons ha informat la Marina britànica (UKMTO, en anglès). En una alerta d'aquest divendres a la tarda, l'UKMTO ha concretat que el projectil ha impactat a l'aigua sense produir víctimes ni danys. També ha afegit que el míssil ha estat disparat contra un vaixell que es trobava a unes 90 milles nàutiques al sud-est d'Aden (Iemen) i que ha caigut a uns 400 o 500 metres de l'embarcació. L'atac l'han seguit "tres petites embarcacions", però el capità del vaixell ha informat que no s'han produït ni víctimes ni danys materials i que la nau es dirigeix al següent port d'escala.
❓ Qui són els houthis del Iemen i per què els EUA i el Regne Unit els han atacat?
Ha sigut el primer atac des que els Estats Units i el Regne Unit hagin bombardejat posicions militars dels houthis a diverses províncies del Iemen, durant la matinada. Ambdós països, amb Austràlia, Bahrain, el Canadà, els Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Nova Zelanda i Corea del Sud, han emès un comunicat conjunt per subratllar que l'acció s'ha produït en defensa del comerç internacional i d'aquells que transiten pel mar Roig —on circula gairebé el 15% del comerç marítim global—. Com a resposta, els houthis han declarat una "guerra oberta" contra els nord-americans i els britànics. També han afegit que han llançat tot un seguit de míssils contra els seus vaixells de guerra a la zona, on tots dos països lideren una coalició naval per protegir les embarcacions mercaderes.
Cal recordar que els houthis són un grup de milícies del Iemen que porten el nom del seu fundador, Hussein Badreddin al-Houthi, i que van sorgir a la dècada del 1990 —en oposició a la influència religiosa de l'Aràbia Saudita al país—. El grup compta amb uns 20.000 combatents i té sota control l'oest del país, així com la costa del mar Roig. La seva relació amb la guerra a Gaza té fàcil explicació: els houthis tenen el suport de l'Iran i donen suport a Hamàs. Poc després de l'atac del 7 d'octubre, el líder de la milícia, Abdul Malik al-Houthi, va dir que els seus combatents estaven "llestos per ser mobilitzats" i "unir-se al poble palestí i enfrontar-se a l'enemic".
En suport a Hamàs, els houthis van començar a llançar atacs amb míssils i drons contra vaixells comercials al mar Roig —la majoria dels quals van ser interceptats pels EUA i Israel—. Les tensions van anar a més el 19 de novembre, quan els militants van fer servir un helicòpter per aconseguir el control d'un portaavions d'una empresa japonesa i vinculat a un empresari d'Israel, tot segrestant-ne la tripulació. Els houthis van advertir que els vaixells que estaven vinculats d'alguna manera a Israel o els seus aliats "es convertien en un objectiu legítim per a les forces armades". Però els EUA no van intervenir directament fins al 31 de desembre, quan van disparar amb helicòpters un grup de petites embarcacions que intentaven abordar un vaixell. La mort de 10 militants va marcar una nova fase de la crisi al mar Roig i el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va avisar que nous atacs podrien provocar una resposta militar —sobretot després del 9 de gener, quan vaixells de guerra nord-americans i britànics van fer caure 21 drons—.