El període d'incertesa i conflicte podria no quedar-se 'només' amb Ucraïna. Turquia, que fins ara s'ha ofert fins i tot a liderar les converses de pau entre Ucraïna i Rússia, amenaça ara de dur a terme una acció militar "sobtada" a Grècia si el país hel·lè manté el que creuen que és una confrontació. 

Així s'ha expressat el president turc, Recep Tayyip Erdogan. "Grècia, mira la història. Si continues així, el preu que pagaràs serà alt, molt alt". El discurs l'ha pronunciat en una fira tecnològica, on s'exposaven drons fabricats a Turquia. Erdogan ha detallat que "quan arribi el dia i l'hora, farem el que faci falta. Podem arribar una nit de manera sobtada". Una fórmula que fa dies que es va repetint, ja que també es parla d'una possible operació militar a Síria, segons recullen diversos mitjans. 

D'on surt la tensió actual entre Grècia i Turquia?

En els últims mesos, ha crescut la tensió entre Grècia i Turquia. Des d'Ankara acusen Atenes de militaritzar el mar Egeu, posant-hi tropes i artilleria. Unes accions que, segons el que diu Turquia, vulneren els tractats de Lausana de 1923 i de París 1947. Fa uns mesos, al juny, el govern d'Erdogan va amenaçar amb "qüestionar la sobirania grega" sobre les illes. 

En aquest context, Grècia també va respondre, clar està. Segons Atenes, va protegir-se davant d'una actitud "expansionista" de Turquia. Erdogan es remet al que va passar el 1923. "Per a Grècia només tenim una frase: No oblidis Esmirna". Dit això, Turquia va expulsar tropes gregues d'aquesta ciutat de l'Egeu, posant fi a la guerra de la independència turca. 

Cap dels dos països tenen, de moment, reivindicacions de territori a l'Egeu, amb l'excepció d'alguna illeta deshabitada. Malgrat tot, de forma regular hi ha disputes per l'espai aeri d'uns i altres. L'última enganxada que van tenir va ser que Grècia va apuntar amb míssils antiaeris avions turcs que estaven volant entre les illes de Creta i Rodas.

Per què Erdogan actua amb amenaces?

La pregunta és complicada. L'expert en Turquia Günther Seufert explicava al portal Deutsche Welle que el que està fent Erdogan ara és de "gran importància per a la política interna turca". "Com més decidit actuï el govern al respecte, més elogis rebrà de l'opinió pública i de l'oposició". "És interessant que Turquia hagi acceptat la militarització de les illes de l'Egeu durant dècades i ara, de sobte, ho converteixi en problema". 

Amb aquestes mesures sobre la taula hi ha, però, més incertesa. I potser també més nervis i expectativa pel que pugui donar de si. "A mitjà termini, s'hauria de prendre seriosament, perquè aquí hi ha una postura que comparteixen tant el govern turc com l'oposició. A curt termini, però, no hi veig cap risc important d'escalada en aquest moment. Actualment, Turquia està tractant de suavitzar les coses amb els altres països que voregen la Mediterrània oriental, i una escalada a les illes seria contraproduent", destaca l'expert.

 

Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan / Europa Press