Sorpresa majúscula, celebracions al carrer i un panorama més que incert. I és que a l'alegria d'alguns al carrer se suma a l'encreuament, pactes i coalició que s'haurà de produir per desencallar la situació actual. El Nou Front Popular, una aliança d'esquerres i verds, dominada pel partit de França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, s'ha proclamat guanyador en les eleccions anticipades de França, amb 182 diputats de l'assemblea de 577 escons. A aquests, s'hi sumen 13 independents. El cordó sanitari ha aguantat a França, ja que no només les esquerres han tingut un bon resultat, sinó que el macronisme (Junts), que en el còmput final ha millorat molt els pronòstics dels sondejos, només cau fins a la segona posició a l'Assemblea Nacional, amb 168 legisladors.
Reagrupament Nacional es veia clar vencedor de les eleccions i tots els sondejos apuntaven a això. Potser per aquest motiu les cares eren un poema al partit d'extrema dreta. Després d'aconseguir gairebé el 34% dels vots a la primera volta, partien com a favorits. Però el partit de Marine Le Pen acaba com el gran derrotat amb una tercera posició i 143 escons. Els sondejos havien arribat a apuntar que els ultres de RN podrien fregar la majoria absoluta, malgrat tot, n'han quedat lluny. Tot i això, els resultats continuen sent històrics pel partit ultradretà, que tenia 89 escons. En el seu discurs, Le Pen ja apuntava a les presidencials del 2027.
Sense tradició de negociar
El guanyador de les eleccions franceses ha estat inesperat, però el resultat no ho ha estat tant: un parlament sense majoria i format per tres blocs oposats. Sense cap mena de tradició de treballar junts, ni negociar i lluny de formar coalicions entre ells. I és que, segons la Constitució francesa, sigui quin sigui el resultat de tot plegat, no hi haurà eleccions fins d'aquí a un any. Una participació històrica, del 66%, superant amb 20 punts els anteriors comicis, no ha servit per desencallar la situació. I aquest escenari, s'esdevé pocs dies abans de començar els Jocs Olímpics. En aquest context, quines podrien ser les opcions?
El Nou Front Popular està format per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els Verds i els Comunistes. Serà la primera força del parlament, però està lluny dels 289 escons necessaris per a aquesta majoria absoluta. Mélenchon ha demanat ja aquest diumenge que Macron designés un primer ministre de l'aliança i que apliqués la totalitat del seu programa. Altres, de la mateixa coalició, ja han dit que sense majoria caldrà negociar.
Per què Mélenchon ha demanat ja la designació d'un nou primer ministre? El Parlament pot obligar a la dimissió del govern, el cap d'estat tria invariablement a algú que sigui acceptable per a l'Assemblea. Normalment, aquesta persona seria algú del bloc més gran del parlament, però nomenar com a primer ministre algú del bloc d'esquerra podria córrer el risc de protagonitzar mocions de censura de l'extrema dreta, centredreta i, fins i tot, de la mateixa banda del president, assenyala el The Guardian. L'actual primer ministre francès, Gabriel Attal, ha dimitit aquest diumenge i ha dit que actuarà com a primer ministre en funcions el temps que faci falta, preveient que la situació podria allargar-se i no es desencallaria fàcilment.
Podria haver-hi pactes?
Veient els resultats, algú podria pensar: 'per què no pacten?'. I és que, a diferència de molts països, a França no hi ha tradició de coalicions ni pactes. Tot i que algunes figures de l'esquerra i fins i tot de centre, ja han assegurat que aquestes podrien ser les úniques opcions per a França. De fet, tal com recorda el The Guardian, l'exprimer ministre Édouard Philippe, l'antic aliat de Macron François Bayrou i la líder dels Verds Marine Tondelier eren els qui la setmana passada parlaven d'una coalició anti-RN, des de l'esquerra moderada fins al centredreta, es podria unir al voltant d'un programa legislatiu bàsic.
La idea de Gabriel Attal era una altra. Aquesta setmana passada va dir que potser els partits tradicionals podrien formar diferents aliances per aprovar lleis individuals. Macron ha provat aquesta estratègia des que va perdre la majoria el 2022, però amb un èxit limitat, havent de recórrer en nombroses ocasions a poders constitucionals especials com l'impopular article 49.3 per impulsar lleis sense una votació parlamentària.
La premsa i la incertesa
El Le Monde titula amb un "El Nou Front Popular a primera línia d'una situació política sense precedents després de la seva sorprenent victòria a les eleccions legislatives del 2024" i el Le Figaro ho fa amb un "Al final d'una campanya sense precedents, l'esquerra obté una majoria relativa a l'Assemblea Nacional". Tot i que en ambdós diaris hi ha espai per a la desfeta de Reagrupament Nacional. "A l'Assemblea Nacional, amargor i negació després dels decebedors resultats de la segona volta de les legislatives del 2024", destaca Le Monde, i "'És sobretot la derrota de França': al Pavillon du Roy, els activistes de RN, decebuts, s'aferren a la idea que són el 'partit del futur', recull l'altra gran capçalera francesa. Un rotatiu que destaca que l'esquerra s'han endut una victòria que les enquestes no veien venir. El Libération destaca que "Legislatives: a París, a la seu d'esquerres i a la plaça de la República, 'una victòria que dóna esperança'".
En aquest context, i independentment del que s'acordi (o no), el que sí que sembla probable és que França s'encamini cap a un llarg període d'incertesa i inestabilitat política. Això podria suposar un progrés legislatiu mínim, però també un estancament parlamentari, perquè per Constitució, no es poden convocar eleccions fins d'aquí a un any, encara que no hi hagi cap mena d'acord en cap dels nivells ni opcions.