Milers de persones han sortit als carrers de París a celebrar la victòria de la coalició Nou Front Popular (NFP), que ha donat la sorpresa de la nit electorals imposant-se com a primera força i desterrant al tercer lloc l'extrema dreta de Reagrupament Nacional (RN). L'aliança de les esquerres, que engloba entre altres, el Partit Socialista i la França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, ha aconseguit un total de 182 diputats, als quals se'ls sumen 13 independents. El cordó sanitari ha aguantat a França, ja que no només les esquerres han tingut un bon resultat, sinó que el macronisme (Junts), que en el còmput final ha millorat molt els pronòstics dels sondejos, només cau fins a la segona posició a l'Assemblea Nacional, amb 168 legisladors.
Tot prometia una gran victòria de l'extrema dreta, que després de la primera volta partia com a favorita. Tanmateix, després d'una jornada electoral marcada per l'alta participació, el partit de Marine Le Pen acaba com el gran derrotat amb una tercera posició i 143 escons. Els sondejos havien arribat a apuntar que els ultres de RN podrien acariciar la majoria absoluta, finalment, aquest somni de l'extrema dreta no s'ha materialitzat. Tot i això, els resultats segueixen sent històrics pel partit ultradretà, que tenia 89 escons. El conservador Els Republicans (LR) es manté malgrat que algunes desercions cap a l'RN i aconsegueix 45 diputats, als quals podria afegir 15 independents més de dretes.
Com queda l'Assemblea Nacional?
Si bé a França es respira amb alleujament després que l'extrema dreta de Le Pen es quedi com a tercera força, el fet és que no queda un escenari senzill per governar. L'Assemblea Nacional està enormement dividida i sense majories clares (la majoria absoluta és de 289 diputats), per això la governabilitat de França entra en una fase molt incerta, especialment en un país sense tradició de coalicions ni aliances. L'atribució de nomenar un nou primer ministre correspon al president de la República, Emmanuel Macron, i els principals dirigents de l'NFP, com Mélenchon i el secretari general socialista Olivier Faure, ja han reclamat que aquesta atribució sigui per a algú de la coalició d'esquerres. La coalició d'esquerres ha esquivat durant tota la campanya assenyalar qui seria el seu candidat per a primer ministre, ja que podria despertar friccions en el si de la coalició.
Pel que fa a l'actual primer ministre, Gabriel Attal, ja ha anunciat la seva dimissió, però es va obrir a dirigir un Govern provisional a causa de la "situació política sense precedents", ja que França inaugura en menys de tres setmanes els Jocs Olímpics de París.