El reelegit president francès, Emmanuel Macron, ha decidit fer un govern de centreesquerra i ha tingut a més en compte algunes de les qüestions que tensen la política francesa, i que han provocat el que alguns consideren un trencament del contracte social francès. És d'hora per saber si Macron podrà revertir la situació, en l'administració més estatista i funcionarial d'Europa, o si farà curt. Però canvis notoris sí que n'ha fet. La nova primera ministra, que relleva el nord-català Jean Castex, és una exmilitant del Partit Socialista, Élisabeth Borne, que es considera socialdemòcrata, molt diferent del perfil liberal de Castex. I se la descriu com una política dura, falcó. El macronisme vol imprimir gir social i també vol acabar xuclant el que queda de la formació de François Mitterrand, actualment en procés de desaparició. Borne serà la segona primera ministra de la història de França, després del pas fugaç que va tenir-hi Edith Cresson, que va estar a Matignon només onze mesos (del maig del 1991 a abril del 1992), durant el segon mandat de François Mitterrand. És filla de pare jueu d'origen rus.
La política francesa sempre és un laboratori avançat d'estratègies que després es copien, i en aquest sentit també s'ha subratllat la decisió de situar el proindigenista Pap Ndiaye a Educació i la libanesa i exdirectiu de Pallassos sense Fronteres, Rima Abdul Malak, a Cultura. La designació de Pap Ndiaye ha estat la més polèmica i ha provocat una reacció encesa dels ultres del Rassemblement National, la formació de Marine Le Pen, que ho consideren un atac a la cultura francesa. El nou ministre d'Educació és especialista en història social dels EUA i de les minories, i és fill de pare senegalès i mare francesa. Es descriu com un "pur producte de la meritocràcia republicana" i precisament aquest missatge positiu és el que ha captat l'atenció de Macron. Haurà d'articular l'ensenyament des d'aquesta perspectiva per frenar l'esquinçament nacional que creix dia a dia les banlieues. Ndiaye està molt influït pels models de ciutadania inclusiva que s'analitzen a les universitats americanes, totalment allunyats del sistema napoleònic francès.
L'anunci del nou govern francès avui al Palau de l'Elisi | EFE
Rima Abdul Malak va viure al Liban fins als 10 anys i té la doble nacionalitat. Respon a un perfil més clàssic de política francesa. Des del 2019 era assessora de cultura i comunicació de Macron. Anteriorment va treballar en qüestions culturals a l'Ajuntament de París, i com a adjunta cultural a l'ambaixada francesa als EUA. Des de fa dos anys s'especulava que seria ministra.
Bruno Le Marie, Economia
D'altra banda, Macron ha mantingut el liberal Bruno Le Maire com a responsable d'un gran ministeri econòmic al nou govern, càrrec en el qual hauria de fer realitat la promesa de reduir en els pròxims cinc anys la taxa d'atur tant com ha baixat en el primer mandat. Això suposaria deixar la desocupació en menys del 5,3 % de la població activa a finals de l'hivern del 2027, davant del 7,3 % que hi havia el primer trimestre d'aquest any. També haurà d'impulsar la sobirania industrial, que vol dir donar un impuls al sector industrial francès per mitigar un dels principals problemes econòmics, que és dèficit comercial, amb un rècord de 84.700 milions d'euros el 2021, quan es va veure agreujat per l'encariment de la factura energètica, una tendència que ha empitjorat.