Friedrich Merz serà el nou líder de la democràcia cristiana alemanya, després de la retirada d'Angela Merkel. Merz serà el nou líder de la CDU i intentarà obrir una nova etapa totalment diferent a la de la cancellera.
El nou candidat, que defensa una política d'idees fortes que els partits d'esquerra titllen de conservadora, ha obtingut un gran suport al partit, fins al punt que amb el 62,1% dels vots no li ha calgut anar a una segona volta. Merz ha desbancat clarament els dos aspirants considerats de l'ala centrista, Norbert Röttgen i Helge Braun. El primer es presentava com un home de consens al partit, i el segon està vinculat a Merkel.
En aquest vídeo ha agraït la "confiança aclaparadora" que li ha mostrat el seu partit.
Liebe Mitglieder der #CDU, herzlichen Dank für dieses überwältigende Vertrauen, das Sie mir mit der Abstimmung entgegengebracht haben! (FM) #TeamCDU #CDUVorsitz pic.twitter.com/ToCg6ea38l
— Friedrich Merz (@_FriedrichMerz) December 17, 2021
Alguns observadors veuen l'opció per Merz com una reacció a les polítiques obertes de Merkel amb qüestions com la rebuda generosa d'immigrants. El nou líder de la CDU està més connectat al món econòmic alemany i té una capacitat oratòria molt superior a la de l'excancellera. I s'ha compromès a ser el "president de tots, realment de tots" a la democràcia cristiana alemanya, en una velada crítica a Merkel.
Tot i això no ha donat per fet que ell hagi de ser el candidat a la cancelleria. "Aquesta qüestió la decidirem al seu temps, i amb consens amb els nostres amics bavaresos (CSU)", ha dit. Aquest ha estat el primer cop en el partit de Konrad Adenauer i Helmut Kohl que s'ha cedit la veu als militants per decidir qui seria el nou líder del partit.
Històric de la CDU
Merz, de 66 anys, és originari de l'industrial land de Renània del Nord-Westfàlia, és un històric de la CDU. Va entrar a les joventuts del partit amb 16 anys, i ja era eurodiputat el 1989, quan l'excancellera era encara una científica de l'est. Sempre es va oposar al gir "socialdemocratitzant" de Merkel, i durant els anys estel·lars de la cancellera va dedicar-se a l'activitat econòmica privada. Ha insistit que el partit té ara una feina a fer com a oposició, i que tindrà un paper fonamental a Alemanya en el segle XXI.
Va tornar al primer pla de la política el 2018, després que Merkel va anunciar la seva retirada com a cap del partit i que no optaria a la reelecció de cancellera. Merz va postular llavors com a aspirant a la presidència de la CDU, però va ser derrotat per un avantatge mínim per la teòrica successora natural de Merkel i en aquell moment secretària general del partit, Annegret Kramp-Karrenbauer. Però aquesta va tirar la tovallola poc temps després, incapaç de fer valer la seva autoritat.
La següent ronda successòria la va guanyar un altre centrista, Armin Laschet, que va derrotar un altre cop Merz i va aconseguir ser designat candidat de la CDU-CSU. Però Laschet va perdre les eleccions el setembre passat, amb un mínim històric dels democristians del 24,1% dels vots.
La reacció de la CDU ha estat renovar la cúpula. I així Merz s'ha acabat imposant amb un gran suport intern, i amb el seu discurs més contingut.