Les demolicions d'habitatges a gran escala que Israel duu a terme als campaments de refugiats de Cisjordània són "un nou patró alarmant", ha denunciat l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), que tem que aquestes operacions provoquin un "impacte sense precedents" entre la població desplaçada. Segons un comunicat compartit per l'agència al seu compte de la xarxa social X, les demolicions busquen "canviar permanentment les característiques dels campaments al nord de Cisjordània".
L'agència va informar que l'exèrcit israelià va iniciar aquest dijous la demolició de més de 16 habitatges al campament de Nur Shams, que se suma a la destrucció d'11 cases al mateix assentament i de 14 més al pròxim campament de Tulkarem la setmana passada. A més, el mes passat es van fer "detonacions controlades" als campaments de Yenín, que van deixar el lloc "inhabitable", afegeix el comunicat.
Aquestes demolicions d'habitatges es produeixen en el marc de la macrooperació 'Mur de ferro' de l'exèrcit israelià contra les milícies palestines del nord de Cisjordània, que va començar el 21 de gener i ha buidat dels seus habitants els campaments de refugiats a la regió. Aquesta operació, la més llarga i destructiva des de la Segona Intifada, segons la UNRWA, ha resultat en el desplaçament d'uns 40.000 palestins del nord de Cisjordània, la xifra més gran des de la guerra dels Sis Dies del 1967.
Nou cap de l'exèrcit israelià
Eyal Zamir, nomenat aquest dimecres cap de l'exèrcit israelià, és un adobat militar que va arribar a ser secretari militar del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i que aspira a convertir Israel en una fortalesa. "Israel seguirà sent una nació democràtica i pròspera, però també un Estat fortalesa en un entorn hostil", va dir Zamir, de 59 anys, en un discurs a la cerimònia del seu nomenament com a cap de l'Estat Major israelià on va assistir Netanyahu.
El cap militar substitueix en el càrrec Herzi Halevi, que va anunciar la seva dimissió al gener a causa de l'atac del grup islamista palestí Hamàs el 7 d'octubre del 2023, en què van matar unes 1.200 persones i van segrestar 251, i Israel va respondre amb la invasió de la Franja de Gaza. Zamir, que va demanar una despesa militar més gran davant l'"amenaça existencial" que pateix Israel, va indicar que l'Exèrcit va fracassar el 7 d'octubre i que "l'organització terrorista Hamàs ha patit un cop dur, però encara no ha estat derrotada.