Toc de queda i reunions públiques prohibides a la capital. Aquesta és la nova realitat de Nova Caledònia, després d'un dia d'intenses protestes que s'han tornat violentes al territori francès contra els canvis previstos a la constitució. Hi ha hagut saquejos generalitzats i negocis calcinats. S'han registrat, segons informa el The Guardian, danys a empreses, incloent-hi concessionaris, botigues, farmàcies i nombrosos agents de seguretat han resultat ferits, segons ha dit la comissió francesa de Nova Caledònia en un comunicat. Trenta-sis persones han estat detingudes.
"L'alt comissionat condemna en els termes més enèrgics possibles aquests actes de violència, que constitueixen greus atacs contra persones i propietats", ha dit la comissió, afegint que estava "mobilitzant massivament les forces de seguretat interna i civil" pels disturbis. El govern de Nova Caledònia ha fet una crida la "calma" i ha demanat "a tots els ciutadans que demostrin sentit de responsabilitat".
Per què hi ha protestes a Nova Caledònia?
Les protestes, que s'han estat coent a foc lent durant setmanes, van ser organitzades pel comitè de coordinació d'accions de camp (CCAT) pro independència, en resposta als plans de França d'ampliar l'elegibilitat dels votants a les eleccions locals per incloure els ciutadans francesos que han viscut a l'illa durant més de 10 anys, tal com destaca el mateix diari britànic. La mesura, que se sotmetrà a un nou debat al parlament francès dimarts, compta amb la forta oposició dels líders de la població indígena canaca, que la veuen com un intent de minimitzar-ne encara més la influència.
França va prometre més poder per a Nova Caledònia
França va prometre a l'Acord de Nouméa de 1998 donar gradualment més poder polític al territori insular del Pacífic de gairebé 300.000 habitants. Segons l'acord, Nova Caledònia ha celebrat tres referèndums sobre els seus vincles amb França, tots rebutjant la independència. Els indígenes independentistes van rebutjar el resultat de l'últim referèndum celebrat el desembre del 2021, que havien boicotejat a causa de la pandèmia de la Covid-19.
L'Acord de Nouméa, destaca el The Guardian, també ha significat que les llistes de votants de Nova Caledònia no s'hagin actualitzat des del 1998, cosa que significa que els residents de l'illa que van arribar des de França continental o des d'altres llocs en qualsevol moment dels darrers 25 anys no tenen dret a participar en les eleccions provincials. El govern francès ha qualificat d'“absurda” l'exclusió d'una de cada cinc persones de la votació, mentre que els separatistes temen que ampliar les llistes de votants beneficiï els polítics pro-França.