Nova Caledònia, una colònia francesa de Melanèsia, anomenada pels independentistes la Kanaky, es prepara per al seu referèndum d'independència que tindrà lloc aquest diumenge, i que ha estat organitzat pel propi Estat francès. I el referent català és molt present entre els militants del Front d'Alliberament Nacional Kanak Socialista (FLNKS), el principal grup independentista. Els ciutadans de les diverses illes que conformen l'arxipèlag podran votar entre les 8 del matí i les 6 de la tarda de l'hora local i hauran de respondre 'sí' o 'no' a la següent pregunta: "Vols que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?".
Amb Catalunya
Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS (Front d'Alliberament Nacional Kanak Socialista, en les sigles en francès), assegura que la "unitat" a Catalunya al voltant de l'1-O els ha donat "molta força i coratge" en el reclam per la independència de Nova Caledònia. En declaracions a l'ACN, Forrest admet que el vot de l'u d'octubre va ser "molt important", i lamenta que l'estat espanyol no el respectés. "El que esperem amb el referèndum és poder confirmar aquest pas de la història colonial que dura des de fa 165 anys, que són molts; esperem dir el que és el nostre poble i la nostra regió avui", afirma Forrest. Segons ell, els paral·lelismes amb Catalunya són "naturals", ja que defensa que el dret a l'autodeterminació és un dret de "tots" els pobles, "del kanak però també del català o del basc". Admet que l'aspecte socioeconòmic té "molt de pes" però confia a trobar vies per "innovar" i satisfer les "necessitats de la població".
Bandera del FLNKS.
Els sondejos, desfavorables als independentistes
Segons informació oficial facilitada per l'Alt Comissariat de la República de França a Nova Caledònia s'han inscrit al registre electoral especial per poder votar al referèndum d'independència 174.154 electors (l'arxipèlag té prop de 269.000 habitants segons dades del cens del 2014). Segons el darrer sondeig fet per Harris Interactive per a France.tv al setembre, un 66% de la població s'inclinaria pel 'no' davant d'un 34% favorable a la independència. Els partits unionistes, com Caledónie Ensemble o els Républicains calédoniens, defensors del 'No' durant la campanya, argumenten que en els darrers 30 anys hi ha hagut molt de progrés econòmic i social. A més, neguen que votar 'No' sigui mantenir el vincle colonial amb França, ja que, a parer seu, el referèndum ja permetrà triar als ciutadans de Nova Caledònia quina és la relació que volen mantenir amb París. En aquest sentit, entenen que la consulta ja implica la descolonització i creuen que seguir sent part de França els garanteix un millor futur econòmic.
New Caledonia: French Islands set for independence vote https://t.co/9h43Puwzq3 pic.twitter.com/L1HBSSlkGE
— Josep Lluís Alay 🎗 (@josepalay) 3 de novembre de 2018
Després dels "esdeveniments"
La població autòctona de l'illa, els kanak, que poden situar-se només al voltant del 60% de la població, perquè l'Estat francès ha afavorit la immigració de colons, va començar a reivindicar la descolonització als anys 1960. Les tensions entre els independentistes i els unionistes van arribar al seu màxim als anys 1980, amb els independentistes agrupats al voltant del FLNKS. El període comprès entre 1984 i 1988, els anomenats "esdeveniments", va estar caracteritzat per una gran violència, en què els kanaks van intentar frenar la immigració de "caldoches" (francesos de la metròpoli). El desembre de 1984, en una emboscada, 10 militants del FLNKS, entre ells dos germans del líder del moviment, Jean-Marie Tjibaou, van ser assassinats. Això va desencadenar una onada de represàlies que va culminar el 1988, quan un grup de militants del FLNKS va segrestar un grup de gendarmes i els va mantenir captius a una cova d'Ouvéa. Les forces especials de la gendarmeria francesa van atacar la cova i van matar 19 militants independentistes, alguns d'ells executats sumàriament. La situació va obligar a una negociació entre els independentistes i el govern francès que va acabar amb els acords de Matignon i Nouméa de 1988. Els acords fixaven que entre 2014 i 2018 hi hauria un referèndum d'autodeterminació, i que en cas de vot negatiu, se'n podria celebrar un segon i possiblement un tercer.