Nova Caledònia vota aquest diumenge sobre la seva independència. Es tracta del tercer referèndum que se celebra sobre la sobirania d'aquest territori. Més de 271.000 ciutadans estan cridats a les urnes per decidir el seu futur. La pregunta de la consulta és ben clara: "Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?".

En el cas que triomfi el sí a la independència, la transició cap a la plena sobirania s'efectuarà, es calcula, en un període d'uns 18 mesos. En canvi, si el 'no' s'imposa a les urnes, les parts implicades (és a dir, França i el govern de Nova Caledònia) hauran de negociar l'estatus del territori dins de la metròpoli francesa.

Actualment, Nova Caledònia compta amb una moneda pròpia i un règim propi en matèria de seguretat social, però els ciutadans decidiran aquest diumenge si volen reforçar i millorar la seva autonomia política i econòmica.

Els altres dos referèndums

Abans de la consulta d'aquest diumenge, hi va haver unes altres dues convocatòries en les quals el 'no' va ser l'opció guanyadora. La primera d'aquesta cita amb les urnes va resultar amb una victòria del 56,7% dels vots favorables a mantenir-se en territori francès. En el segon referèndum, que es va fer dos anys més tard, en canvi, el 'no' va veure reduït el seu avantatge i el suport va caure fins al 53,3% dels sufragis.

Malestar en l'independentisme

El referèndum d'enguany es tracta de la votació, a priori, definitiva sobre la independència de Nova Caledònia. En els Acords de Matignon, del 1998, es va establir una sèrie de consultes per preguntar sobre la plena sobirania del territori. El text especificava que, si no prosperava el primer ni tampoc una segona consulta al respecte, se'n celebrarien fins a un màxim de tres. A més, s'indicava que serien votacions successives.

Hi ha hagut diferències sobre la idoneïtat de celebrar el referèndum aquest diumenge 12 de desembre. Els partidaris de la independència de Nova Caledònia van plantejar posposar la celebració de la votació un any degut a l'impacte que ha tingut la variant delta de la covid-19 al territori. En les darreres sis setmanes, s'han lamentat 270 morts per coronavirus.

França va rebutjar aquest plantejament i des del sobiranisme han advertit que no participaran d'aquesta convocatòria i que no reconeixeran els resultats. De fet, explicaven que es podrien plantejar impugnar-lo davant l'ONU. Consideren que "no es donen les condicions sanitàries ni socials" per haver pogut fer una campanya en condicions ni per fer la votació aquest diumenge.

El ministre d'Ultramar francès, Sébastien Lecornu, assistirà a la convocatòria d'aquest diumenge per fer seguiment de la jornada. Davant de la no participació de l'independentisme, Lecornu ha traslladat que la seva abstenció "no restarà validesa ni legitimitat al resultat".

 

Imatge principal: Fotografia del president del Congrés de Nova Caledònia, Roch Wamytan, en la seva visita al Parlament de Catalunya el passat mes de juny. ACN.