El passat mes de juny, Gustavo Petro, candidat de l'esquerra colombiana, va ser el vencedor de les eleccions generals, sent així el primer candidat d'esquerres en aconseguir aquesta fita. Petro tancava un cicle de 200 anys en la política de Colòmbia on només governava la dreta i consolidava un altre: l'auge de les esquerres a Llatinoamèrica. Aquest diumenge, el polític i exguerriller ha estat investit finalment com a president.
En la seva investidura, Petro ha traçat les línies mestres d'una revolució pacífica per construir una nació "justa, forta i unida" en una vistosa cerimònia carregada de simbolismes. El nou president ha coronat així l'ideal bolivarià que va començar a la seva joventut quan va entrar a les files del grup guerriller Moviment 19 d'Abril (M-19), les banderes del qual han ondejat entre la multitud que s'ha desplaçat a la plaça de Bolívar, al centre de Bogotà.
Entre un públic emocionat per l'ascensió de l'esquerra al poder i per la possibilitat d'assistir per primera vegada a un acte d'aquesta naturalesa, tradicionalment reservat per a caps d'Estat, polítics i altres autoritats, s'han observat a més banderes de Colòmbia, cartells de la campanya presidencial de Petro i un enorme retrat del president abraçat amb la vicepresidenta, França Márquez.
El simbolisme de la investidura
Un dels moments més emotius de la cerimònia ha estat quan la senadora María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, comandant de l'M-19 que va ser company de Petro en aquella guerrilla i va caure assassinat el març del 1990 quan era candidat presidencial després de deixar les armes, ha imposat la banda presidencial al nou cap d'Estat.
Pizarro, que lluïa una jaqueta vermella que portava a l'esquena la foto del seu pare amb una frase premonitòria d'aquest: "Que la lluita per la pau no ens costi la vida", no ha pogut contenir les llàgrimes i va abraçar Petro en veure complert també el somni de l'assassinat excomandant de l'M-19.
Només jurar el càrrec, Petro ha donat la seva primera ordre presidencial, que traguessin l'espasa del Libertador de la Casa de Nariño i la portessin a la plaça de Bolívar perquè aquest símbol de la Independència de Colòmbia, i també de l'M-19, estigués al seu costat en aquest moment històric, una petició que el seu antecessor, Iván Duque, li va negar. El robatori de l'espasa de Bolívar va ser el primer acte de l'M-19, que la va sostreure el 17 de gener del 1974 de la Cinquena de Bolívar, una casa museu al centre de Bogotà on estava en exhibició, i la va tornar al Govern després signar la pau i deixar les armes el 1990.