La llarga llista de revessos judicials de Donald Trump des que va tornar al despatx oval no para de créixer. El president dels Estats Units n’ha sumat un més aquest dimarts després que una jutgessa federal hagi suspès l’ordre del govern nord-americà que prohibeix a les persones transgènere servir a l’exèrcit del país. Es tracta de la magistrada Ana Reyes, la qual ha impedit a l’administració republicana complir amb la prohibició, recollida en una ordre signada pel president poc després de prestar jurament al càrrec a mitjan gener i l'entrada en vigor del qual estava prevista a finals d'aquest mes. La Casa Blanca al·legava la necessitat de "mantenir l''statu quo'" de la política militar de l'anterior executiu demòcrata. Ara, però, la decisió de la jutgessa deixa de termini fins aquest divendres perquè les autoritats puguin recórrer contra la sentència.
La magistrada, nomenada per Joe Biden durant el seu mandat, ha justificat el bloqueig d'aquesta ordre executiva emparant-se al principi de la Declaració d'Independència dels Estats Units, esmentada al seu dictamen, que estableix que "tots els éssers humans són creats iguals".
Reyes ha criticat la prohibició de Trump perquè considera que "està impregnada d'animadversió i plena de pretextos", tal com recull l’escrit de la magistrada publicat per la cadena de televisió nord-americana CNN. "El seu llenguatge és descaradament denigrant, la seva política estigmatitza les persones transgènere com a intrínsecament inadequades, i les seves conclusions no guarden cap relació amb els fets", ha indicat la jutgessa. "De fet, la cruel ironia és que milers de militars transsexuals s'han sacrificat —alguns arriscant la vida— per garantir als altres els mateixos drets de protecció que la prohibició militar pretén negar-los", ha assenyalat.
La sentència de la magistrada federal respon a un cas presentat per sis membres transgènere de l’exèrcit que es troben en actiu i dues persones més que esperen allistar-se i que no podrien si el pla de la Casa Blanca tira endavant. Reyes ha desestimat així l'argument del departament de Justícia nord-americà, el qual defensava que el president del país té àmplia autoritat per determinar qui pot servir a l'exèrcit, en considerar que "els líders han utilitzat la preocupació per la preparació militar per negar les persones marginades". Per la jutgessa, les Forces Armades dels Estats Units són tan potents gràcies, en part, a les “minories”, les “dones en combat” i “els gais”.