El jutge del districte de Columbia, Carl Nichols, ha ordenat aquest divendres la suspensió temporal del pla del president nord-americà Donald Trump d'acomiadar uns 2.200 empleats i eliminar l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), ja que considera que es tracta d’un organisme fraudulent. Després d’escoltar els arguments de l'administració republicana i de dos grups representants de treballadors federals, el magistrat ha dictat una sentència provisional mentre continua el litigi. Els defensors dels empleats amenaçats per Trump han argumentat que el mandatari no té autoritat per suspendre’ls.
Abans que el jutge Nichols dictés sentència, prop de 2.200 treballadors havien rebut comunicació sobre l'obligació d'acollir-se a la baixa administrativa abans de les 23.59 hora local (04.59 GMT de dissabte), encara que 500, segons va indicar un advocat del departament de Justícia, ja havien fet el pas. A llarg termini, però, Trump vol carregar-se fins a 10.000 empleats i salvar-ne només 290 que considera “essencials”, tal com va avançar el The New York Times.
Per la seva banda, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, de qui ara depèn la USAID per decisió de Trump, havia justificat els acomiadaments no només per una qüestió d'eficiència, sinó també com a càstig a un moviment d'”insubordinació” entre els milers d'afectats. En una entrevista amb la cadena Fox News aquesta setmana, Rubio va dir que s'havia trobat que els empleats d'aquesta agència “no volen cooperar”, així que no hi havia “una altra opció” que prendre decisions “dràstiques” per posar la situació sota control.
🚨RUBIO: USAID rife with “rank insubordination” — “we had no choice but to take dramatic steps to bring this thing under control."
— Western Lensman (@WesternLensman) February 4, 2025
"They have basically evolved into an agency that believes that they're not even a U.S. government agency...they're completely unresponsive. They… pic.twitter.com/LQOKRDUlBk
La USAID va ser creada el 1961 pel president John F. Kennedy amb la missió de gestionar l'ajuda humanitària internacional dels Estats Units. L’agència gaudeix de milers de milions de dòlars de pressupost que destina a projectes a diferents parts del món per pal·liar la pobresa, les malalties i respondre a crisis humanitàries i desastres naturals. Tot i això, l’organisme ha estat en el punt de mira de Trump des del seu retorn a la Casa Blanca perquè considera que és un exemple de malbaratament i desviació fraudulenta d'actius. Així mateix, Elon Musk ha titllat la USAID d’”organització criminal” i considera que ja “és hora que mori”.
The Ronald Reagan Building & International Trade Center in Washington, DC houses the offices of the US Agency for International Development - USAID. Its letters above the entrance have been removed. So too with the street sign—but "US Customs & Border Protection" still remain. pic.twitter.com/3giZsQqWn3
— Mark Vallen (@mark_vallen) February 7, 2025
Els rètols i els logos de la USAID a la seva seu central han sigut retirats aquest divendres després que Trump ho ordenés. L’immoble porta el nom de Ronald Reagan i es troba a pocs carrers de distància de la Casa Blanca. Dilluns passat, les autoritats van tancar l’edifici i els seus treballadors van rebre un correu electrònic que els instava a quedar-se a casa.
Els revessos judicials de Trump
No és el primer cop que un jutge atura els peus a Trump. Al llarg del seu curt segon mandat, el president nord-americà ha acumulat algunes resolucions adverses als tribunals que han bloquejat diverses de les seves mesures més polèmiques. Recentment, un jutge va frenar temporalment el seu pla per acomiadar dos milions de funcionaris federals, argumentant que la decisió excedia les seves competències executives i posava en risc el funcionament de l’administració pública.
Així mateix, en un dels seus primers grans revessos judicials des que va ser investit per segona vegada, un jutge va bloquejar la seva ordre executiva per eliminar la ciutadania per naixement. Aquesta decisió judicial va frustrar part del seu pla de deportació massiva i va evidenciar la divisió institucional als Estats Units, amb un sistema judicial que, en múltiples ocasions, ha actuat com a contrapès davant les seves polítiques més agressives.