Dotzenes de persones que van morir durant l'ocupació russa de la ciutat ucraïnesa de Butxa van ser assassinats per petits dards de metall de projectils disparats per l'artilleria russa, segons haurien destacat metges forenses. Metges forenses encara estan treballant en les autòpsies dels cossos enterrats en fosses comunes a la regió. Es creu que l'exèrcit rus hauria comès diverses atrocitats contra la població civil. En aquest sentit, haurien trobat petits dards de metall, coneguts amb el nom de flechettes, incrustats en caps i pit de diverses persones. 

"Hem trobat diversos objectes realment prims, semblants a uns claus, als cossos d'homes i dones, igual que altres col·legues meus a la regió", explicava al diari The Guardian Vladislav Pirovskii, un metge forense ucraïnès. "És molt difícil trobar-los en cossos, són molt primets. La majoria d'aquests cossos provenen de la regió de Butxa-Irpín". Diferents experts, que han revisat imatges del diari britànic, haurien confirmat que aquests dards de metall podrien ser flechettes, una arma antipersonal molt utilitzada durant la Primera Guerra Mundial.

Què són els dards de metall?

Aquests petits dards de metall estan continguts en tancs o projectils d'armes. Cada closca pot tenir fins a 8.000 flechettes. Una vegada disparats, els projectils esclaten quan una metxa temporitzada detona i explota sobre el terra. Aquests petits dards, d'uns 3 o 4 centímetres de llarg, se separen de la closca i es dispersen en un arc cònic d'uns 300 metres d'ample i 100 metres de llarg. En impactar amb el cos de la víctima, el dard pot perdre rigidesa i convertir-se en un ganxo, mentre que la part del darrere de la fletxa, formada per quatre aletes, sovint es trenca i provoca més ferides. 

Enterrament d'una persona que va morir en un refugi subterrani / Efe

Segons han declarat alguns testimonis, l'exèrcit rus va disparar projectils de flechette dies abans de retirar-se de la zona a finals de març. Svitlana Chmut, resident de Butxa, hauria comentat al diari The Washington Post que havia trobat diversos dards al seu cotxe. 

Tot i que els grups de drets humans han buscat durant molt de temps la prohibició dels projectils de flechette, les municions no estan prohibides pel dret internacional. Malgrat tot, l'ús d'armes letals imprecises en àrees civils, densament poblades, és una violació del dret humanitari.

Armes de la Primera Guerra Mundial

El mateix diari ressalta que aquest tipus d'armes s'han fet servir des de la Primera Guerra Mundial. Els dards podien fins i tot perforar cascs. No es van fer servir gaire durant la Segona Guerra Mundial, però van ressorgir durant la guerra del Vietnam, quan els EUA van fer servir una versió de flechette, envasats en gots de plàstic.

L'exèrcit rus es va fer amb la ciutat de Butxa, al nord-est de Kíiv, després que comencés la invasió al febrer. Se'ls va donar l'ordre de retirar-se a finals de març, i dies després van sortir a la llum fosses comunes que contenien cossos de centenars de persones que, aparentment, havien estat massacrades. Segons destaca el mateix diari, experts del departament forense de la gendarmeria de França i investigadors forenses de Kíiv, han començat a documentar el terror registrat als civils durant un mes d'ocupació. 

 

Imatge principal: cases bombardejades a Butxa / Efe