Entre les moltes conseqüències que té la caiguda del règim de Bashar al-Assad hi ha l'alliberament de milers de presos arreu del país. Tanmateix, tots els ulls es concentren en una presó: Sednaya. Durant anys, aquest centre penitenciari ha estat el símbol de la repressió del règim d'Al-Assad i de la violació dels drets humans d'aquest. Molts presos polítics han acabat en aquesta presó, que ha estat titllada d'"escorxador humà". Tanmateix, és just ara, amb la presa de Damasc i l'alliberament dels presos polítics que es comença a saber la magnitud dels horrors que han tingut lloc entre les parets d'aquell recinte. Si bé era conegut la violència que s'hi exercia, el secretisme del règim feia que no se sabés del cert el nombre de presos ni que se'ls feia. Ara, sala a sala, aquests horrors surten a la llum.
🟡 Quin és el paper d'Israel en la caiguda del règim d'Al-Assad?
🟡 Qui és Mohammad al-Julani, el líder islamista darrere de la caiguda de Bashar al-Assad?
Centenars de persones estan peregrinant fins Sednaya per trobar els seus familiars represaliats, vius o morts. A més, les forces rebels també s'hi han desplaçat i tracten d'anar obrint portes, edificis i ales del recinte penitenciari que els carcellers han deixat tancats amb pany i forrellat. Des del començament de la crisi a Síria el 2011, la presó havia esdevingut el destí final tant d'opositors pacífics a les autoritats com de militars sospitosos d'oposar-se al règim. En aquesta presó, que hauria albergat entre 10.000 i 20.000 detinguts, segons estimacions d'Amnistia Internacional, l'ús de tortura i força excessiva va sortir a la llum després d'un motí de presos el 2008. Malgrat que l'aixecament dels presos aquestes pràctiques han continuat.
Cel·les amagades?
Les persones que estan accedint a Sednaya van a les palpentes. El secretisme al voltant d'aquesta presó inclou el nombre de presos, les tortures que patien, el nombre de persones que han estat executades extrajudicialment i, fins i tot, la morfologia del mateix edifici. Diversos mitjans es fan ressò de la possibilitat que hi ha més cel·les subterrànies a les quals encara no s'ha pogut accedir. "Hi ha tres desapareguts a la meva família. Ens van dir que hi ha quatre nivells sota terra i que la gent s'està ofegant a dins, però no sabem on és", declara desesperat un home a The Guardian. Tanmateix, la Defensa Civil siriana, coneguda com els cascos blancs, han afirmat en un comunicat que, s'han inspeccionat "totes les entrades, sortides, conductes de ventilació, sistemes de clavegueram, canonades d'aigua, cablejat elèctric i cables de càmera de vigilància" de la presó, però "no es van trobar proves de cel·les secretes o soterranis no descoberts".
Tot és caos, confusió i urgència per saber que ha passat als éssers estimats que els centenars de persones que s'han desplaçat a la presó busquen desesperadament. Les persones que ja han estat alliberades estan en molt males condicions físiques, per malnutrició i tortures. Els testimonis descriuen cel·les abarrotades, brutes i sense ventilació. Segons detalla el diari britànic, la presó hauria estat construïda perquè fes la sensació de ser un lloc completament aïllat i abandonat de la mà de déu. Al seu centre hi ha una escala de caragol que des de la planta baixa sembla interminable. L'escala està envoltada per reixes metàl·liques i, més enllà d'elles, grans portes de volta idèntiques, a través de les quals es troben les tres ales de la instal·lació. Segons els combatents rebels, cada ala es va especialitzar en una forma diferent de tortura. No hi ha finestres al món exterior.
Els primers alliberats relaten maltractes i tortures constants per parts dels guàrdies que incloïen violacions descàrregues elèctriques i més. Molts van ser torturats fins a la mort fins just abans que caigués el règim d'Al-Assad, ja que els primers rebels i familiars han trobat els cossos sense vida de diversos presos.