El president dels Estats Units, Donald Trump, dona suport ple al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu. El republicà ha afirmat, després de reunir-se amb Netanyahu a la Casa Blanca, que els Estats Units (EUA) "prendran el control" de la Franja de Gaza a llarg termini i la reconstruirà, convertint-la en la nova "Riviera de l'Orient Mitjà". Per poder aconseguir això, Trump ha repetit una proposta a la qual ja havia apuntat anteriorment: desplaçar els palestins a altres països. De fet, no ha descartat desplegar tropes nord-americanes a la zona. Ara bé, la proposta d'evacuar per la força a aproximadament dos milions de palestins de la Franja de Gaza planteja una qüestió jurídica controvertida. Els experts en dret internacional adverteixen que el trasllat forçós d'una població civil es considera crim de guerra, segons les Convencions de Ginebra. "Si el líder de la democràcia més poderosa del món liderés una acció així, asseuria un precedent perillós que qualsevol dictador podria explotar per justificar la neteja ètnica de les minories", ha explicat el periodista de la CNN Stephen Collinson.
L'aplicació del dret internacional és una tasca complexa i desafiadora. Un dels principals mecanismes d'aplicació de la llei és la Cort Penal Internacional (CPI), però els Estats Units no n'és membre. Tot i això, els palestins sí que s'hi van unir, després d'haver estat admesos a l'ONU com a estat observador no membre. Això vol dir que el tribunal té jurisdicció sobre crims comesos en territori palestí, fins i tot si els perpetradors són ciutadans d'un estat que no és membre de la CPI, com es va veure en el context de les ordres d'arrest contra el mateix Netanyahu i Yoav Galant, exministre de Defensa.
La dificultat de fer justícia contra els EUA
L'aplicació del dret internacional és limitada a causa de la manca d'una “força policial internacional”. L'aplicació de les sancions es fa de diverses maneres, fins i tot a través dels tribunals internacionals de la Haia, però és especialment difícil quan es tracta de potències, i en particular dels membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els Estats Units, per exemple, tenen dret a veto al Consell de Seguretat, l'òrgan que pot imposar les sancions més importants.
En el cas de la Cort Internacional de Justícia (CIJ), on es duen a terme procediments entre estats, la jurisdicció depèn de la naturalesa de les acusacions. En cas d'acusacions de genocidi, per exemple, té jurisdicció. De moment, però, aquestes són només declaracions i no hi ha base legal. Fins i tot si els Estats Units cometessin aquests crims, fer justícia en contra seu seria particularment difícil a causa del seu poder polític i econòmic, i en particular a la seva condició de membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Llums i ombres del pla de Trump
El professor Eyal Gross, expert en dret internacional i constitucional de la Universitat de Tel-Aviv, explicava al portal israelià N12 que "el pla de Trump encara no és clar, però traslladar una població del seu propi territori és un crim de guerra i un crim contra la humanitat. El trasllat, el trasllat forçat de persones de casa, és il·legal". Segons ell, és il·legal i probablement poc realista reubicar aquesta població. "Si hi ha persones que individualment volen emigrar, aquest és el seu dret, però si hi ha persones que es converteixen en refugiats a causa de la guerra i els països tenen l'obligació d'acceptar-los com a refugiats, això és completament diferent del que ell està parlant".
"Si s'evacua tota la població i no se'ls permet tornar, el territori passarà a ser territori nord-americà. Amb quin dret?", es pregunta el professor Gross. "Avui ens trobem en una època en què els habitants tenen dret a l'autodeterminació. Els habitants d'un territori, sigui ocupat o no, tenen dret a l'autodeterminació del seu futur. Per tant, tot el debat sobre 'Qui governarà Gaza?' Els habitants són els que han de decidir el seu futur".
Els països àrabs rebutgen la idea
Un grup clau de nacions àrabs ha dit que rebutja “fermament” qualsevol intent de reassentar o desallotjar els palestins de Gaza, després que el president nord-americà digués que volia “netejar” l'enclavament i traslladar-ne la població als països veïns. Els ministres d'Afers Estrangers de Jordània, la Unió dels Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita, Qatar i Egipte van emetre una àmplia declaració dissabte, dient que esperaven treballar amb Trump en una solució de dos Estats a l'Orient Mitjà.