Hi ha un "forat de gravetat" a l'oceà Índic, un lloc on l'atracció gravitacional de la terra és més dèbil. La seva massa és més baixa del normal i el nivell del mar baixa uns 100 metres. Aquesta anomalia ha desconcertat als geòlegs durant molt temps, però ara, els investigadors de l'Institut Indi de Ciències a Bangalore, Índia, han trobat el que creuen que és una explicació creïble per a la seva formació: plomalls de magma provinents de les profunditats del planeta, molt semblants als que condueixen a la creació de volcans.

La hipòtesi del forat de gravetat

Per arribar fins a aquesta hipòtesi, l'equip hauria fet servir superordinadors per simular com podria haver-se format l'àrea, remuntant-se a 140 milions d'anys. Les troballes, detallades en un estudi publicat recentment a la revista Geophysical Research Letters de la que es fa ressò la CNN, se centren en un oceà antic que ja no existeix. 

"La Terra és bàsicament una patata", ha dit el coautor de l'estudi Attreyee Ghosh, geofísic i professor associat al Centre de Ciències de la Terra de l'Institut Indi de Ciències i recull la mateixa cadena. "Llavors, tècnicament no és una esfera, sinó el que anomenem un el·lipsoide, perquè a mesura que el planeta gira, la part central sobresurt cap a fora".

I és que, al cap i a la fi, la Terra no és homogènia en la seva densitat i propietats. Hi ha algunes àrees més denses que altres i això, és clar, afecta la superfície de la Terra i la seva gravetat, ha afegit Ghosh. "Si aboques aigua sobre la superfície de la Terra, el nivell que pren l'aigua s'anomena geoide, i això està controlat per aquestes diferències de densitat en el material dins del planeta, perquè atrauen la superfície de maneres molt diferents segons la quantitat de massa que hi ha a sota".

El "forat de gravetat" a l'oceà Índic, oficialment anomenat geoide baix de l'oceà Índic, és el punt més baix d'aquest geoide i la seva major anomalia gravitacional, formant una depressió circular que comença just a l'extrem sud de l'Índia i cobreix aproximadament 3 milions de quilòmetres quadrats. L'anomalia va ser descoberta pel geofísic holandès Felix Andries Vening Meinesz el 1948, durant un estudi de gravetat des d'un vaixell, i continua sent un misteri.

L'explicació ve de fa milions d'anys

Per trobar una resposta potencial, Ghosh i els seus col·legues van utilitzar models informàtics per endarrerir el rellotge 140 milions d'anys per veure el panorama general, geològicament. En aquest sentit, l'expert relata a la cadena nord-americana que els continents i els oceans eren a llocs molt diferents. En aquest sentit, l'equip va fer 19 simulacions, recreant el desplaçament de les plaques tectòniques i el comportament del magma, o roca fosa, dins el mantell, la capa gruixuda de l'interior de la Terra que es troba entre el nucli i l'escorça. A sis dels escenaris, es va formar un geoide baix similar al de l'oceà Índic.

El factor distintiu en els sis models va ser la presència de plomalls de magma al voltant del geoide baix, que juntament amb l'estructura del mantell al voltant es creu que són responsables de la formació del "forat de gravetat". Les simulacions es van realitzar amb diferents paràmetres de densitat per al magma, i en aquelles en què no hi eren presents els plomalls, no es va formar la baixa.

Tot plegat es van originar a partir de la desaparició d'un antic oceà, quan la massa terrestre de l'Índia es va desplaçar i finalment va xocar amb Àsia fa desenes de milions d'anys, explicava Ghosh, i destaca la CNN. “Índia estava en un lloc molt diferent fa 140 milions d'anys i hi havia un oceà entre la placa índia i l'Àsia. L'Índia va començar a moure's cap al nord i, mentre ho feia, l'oceà va desaparèixer i la bretxa amb l'Àsia es va tancar”. A mesura que la placa oceànica es va enfonsar dins del mantell, podria haver estimulat la formació de les columnes, apropant el material de baixa densitat a la superfície de la Terra.

Encara falta molta recerca per poder fer afirmacions, però, el geoide baix es va formar fa uns 20 milions d'anys, segons els càlculs de l'equip. I en aquest context, és difícil dir si mai desapareixerà o s'allunyarà.