El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, ha fet una oferta als nacionalistes corsos després de 10 dies d'incidents a l'illa per l'intent d'assassinat del pres Yvan Colonna. Darmanin ha assenyalat que estan "disposats a anar fins a l'autonomia", però no més enllà, si s'atura la violència en les protestes. El ministre s'ha traslladat aquests dies a Còrsega i ha aprofitat per donar a conèixer la seva oferta en una entrevista al diari Corse-Matin. "La idea és tancar cinquanta anys d'un cicle de discussions i obrir, en el marc d'un possible proper mandat del president de la República i al més aviat possible, la possibilitat d'una evolució institucional de l'illa si hi estem d'acord", ha afegit.

No obstant, Darmanin ha manifestat que el diàleg tindrà límits. "La qüestió de la llengua, la qüestió de la reivindicació d'una referència al "poble cors" malgrat l'oposició del Consell Constitucional, la qüestió de la identitat, la qüestió de la copropietat, la fi de les fiscalitats de successió MIOT i, més en general, sobre la terra, són qüestions difícils que de vegades topen amb qüestions constitucionals fortes. Estic aquí per obrir un diàleg sense precedents. Però, és clar, el que la República Francesa no acceptarà és crear dues menes de francesos", ha apuntat. El titular d'Interior ha reconegut que l'actual descentralització regional "no és la somiada" per molts corsos i ha recordat que una possible evolució d'aquest model no es produirà en els vint dies que resten per a la primera volta de les presidencials del 10 d'abril, sinó que necessita més temps. La idea és "posar-nos d'acord en un calendari i escoltar les peticions específiques, i veure com evoluciona en els mesos i els anys vinents, és un llarg procés", ha advertit Darmanin, que es reunirà amb el president del Consell executiu de Còrsega, el nacionalista Gilles Simeoni.

Actualment només l'arxipèlag pacífic de Nova Caledònia té un ampli estatut d'autonomia, mentre que les altres regions franceses tenen molt poques competències. De les escasses concessions fetes aquestes setmanes pel govern francès a Còrsega, hi ha la modificació de l'estatut penitenciari de dos presos independentistes condemnats per terrorisme, Alain Ferrandi i Pierre Alessandri. Això obre les portes a què se'ls traslladi a un centre penitenciari a Còrsega i puguin estar més a prop de les seves famílies. Molts recorden que si aquesta mesura s'hagués aplicat a Colonna, es podria haver evitat l'intent d'assassinat. Va ser comès per un integrista islàmic, però a Còrsega els sobiranistes l'atribueixen als serveis secrets francesos. Aquesta figura de l'independentisme cors està empresonada de per vida a Arlès (Provença) per l'assassinat el 1998 del prefecte (càrrec equivalent al delegat del govern) Claude Érignac.

Mentrestant, l'actitud de París no convenç per ara a molts sobiranistes corsos. El FLNC (Front d'Alliberament Nacional de Còrsega) ha amenaçat, en un comunicat, amb reprendre la lluita violenta, davant la "negativa despectiva" de l'Estat davant les aspiracions del poble cors, i ha advertit que "al nostre país la revolta provoca la insurrecció". El FLNC, que es va crear per influència del FLNA algerià als anys setanta, no actua des del 2014.