El canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha advocat aquest dissabte per la "deportació a gran escala" de les persones immigrants a Alemanya que es troben en situació irregular, en considerar que "venen massa" migrants al país germànic i que s'ha d'expulsar "més i més ràpidament" qui "no té dret a quedar-se", en els termes emprats pel líder alemany en una entrevista a la revista Der Spiegel. D'aquesta forma, Scholz fa d'abordar la immigració irregular, a la qual vincula a la inseguretat, i d'endurir les polítiques migratòries, una "prioritat màxima" del seu Govern, en un context d'auge de la immigració al país en els darrers anys i amb l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) pujant a les enquestes —ja és segona força, per darrere del centre dretà CDU-CSU— i l'SPD de Scholz caient en picat.
Les declaracions d'Olaf Scholz arriben després d'anunciar que Alemanya està experimentant un auge acusat de la immigració irregular, en tant que durant els nou primers mesos d'enguany han arribat al país 92.119 persones sense autorització, el nombre més alt dels darrers set anys, segons la policia federal alemanya. Durant el 2022, en van ser 91.986, i en 2021, 57.637. El rècord, el 2016, quan van ser-hi 111.843. Això, sense comptar les persones que van entrar al país a través de les vies legals, que eleva la xifra de 2022 a 1,2 milions de persones, i 200.000 en el que portem de 2023. A més, a aquesta xifra se suma el poc més d'un milió d'ucraïnesos acollits a hores d'ara a Alemanya, refugiats a causa de la invasió russa.
"Punt de fallida migratori"
Tal és el fenomen, que el president alemany, el també socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va declarar aquest setembre que Alemanya es troba en situació de "punt de fallida" migratori, per no poder assimilar aquest volum de persones nouvingudes. I el líder de l'oposició i president de la democristiana CDU, Friedrich Merz, ha demanat al canceller Olaf Scholz un gran pacte d'estat en política migratòria per "fer front la immigració il·legal i modificar el sistema d'asil".
Enduriment dels controls fronterers
En aquest context de fons, dilluns passat, la ministra de l'Interior, Nancy Faeser, va notificar a la Comissió Europea la introducció de controls temporals a les fronteres terrestres amb Polònia, República Txeca i Suïssa i la prolongació d'aquesta mateixa mesura que ja s'aplicava amb Àustria des de 2015, amb la finalitat de reforçar la lluita contra el trànsit de migrants i limitar la migració irregular. La notificació dels controls a les fronteres terrestres amb Polònia, República Txeca i Suïssa van entrar en vigor el mateix dilluns per un període de deu dies prorrogable per fins a dos mesos, mentre que en la d'Àustria es prolongarà durant altres sis mesos a partir del 12 de novembre. D'altra banda, la setmana passada, Scholz també va anunciar projectes de llei per a facilitar la deportació de sol·licitants d'asil rebutjats; i es va reunir amb Friedrich Merz (CDU) i dos governadors de 'Länder' per a discutir la manera d'abordar la migració.
Scholz cau en picat, i CDU i AfD en auge
Les previsions econòmiques poc positives i la gestió migratòria, molt criticada per la dreta i extrema dreta, han desgastat l'executiu del socialdemòcrata Olaf Scholz: el Govern tripartit alemany d'SPD, verds i liberals ha perdut gran part de la confiança ciutadana de la qual gaudia quan va començar la seva legislatura, fa ara dos anys, segons les enquestes. Davant d'aquest moment de relativa crisi multifactorial a Alemanya, la dreta aprofita per atiar el descontentament i està en auge. El partit populista i d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit una puntuació rècord en el "Politbarometer" difós per la televisió pública ZDF, considerat un dels baròmetres polítics més fiables del país, i se situa en segon lloc en intenció de vot, per darrere de la CDU. Així, segons l'enquesta de l'institut demoscòpic "Forschungsgruppe Wahlen", si se celebressin eleccions generals ara, AfD sumaria fins al 21% de suport, només per sota dels conservadors CDU-CSU, que es manté com a primera força i ara frega el 30% dels vots. Tots dos per sobre dels socialdemòcrates que ara governen, que caurien a la tercera força.