El Bundestag no ha donat suport a la moció de confiança presentada pel canceller alemany, Olaf Scholz, i dona així el primer pas per a la convocatòria d'eleccions anticipades després del col·lapse del seu govern. Amb 207 vots a favor, 394 vots en contra i 116 abstencions, la derrota era un objectiu deliberat de Scholz, per a cedir així la paraula a les urnes i provocar l'avançament electoral, que ja va pactar amb l'oposició per al pròxim 23 de febrer. L'abstenció dels Verds, que també formaven part de la coalició del "semàfor", ha facilitat encara més que no prosperés la moció de confiança.
Scholz acusa els seus socis de "sabotejar" el govern
Durant el debat previ a la votació, el canceller alemany ha acusat de "sabotatge" als seus exsocis del partit Liberal, i especialment a Christian Lindner, qui va ser el seu ministre de finances, i que va acabar destituït. L'expulsió de Lindner del govern va implicar la sortida dels altres ministres liberals del tripartit i la sortida de l'FDP de la coalició que ha dirigit l'executiu germànic en els últims tres anys.
Durant la seva intervenció Scholz ha intentat guanyar-se la confiança dels ciutadans de cara a les eleccions generals anticipades del febrer, apostant per una política amb "maduresa moral", "decència", "sensatesa" i "serietat", tant per a reactivar l'economia com "per a aconseguir la pau a Ucraïna i evitar els extremismes", ha dit.
L'oposició responsabilitza el govern de la crisi a Alemanya
El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz ha retret a Scholz i el seu Govern deixar al país en una crisi econòmica "com no coneixia el país des de feia lustres", l'ha acusat de mentir i de no "merèixer la confiança de les altres forces ni dels ciutadans".
El líder conservador ha llençat en cara al canceller no haver complert amb la promesa, que assegurar després d'esclatar la guerra de Rússia contra Ucraïna, d'obrir per a Alemanya un "temps de canvi" basat, entre altres coses, reforçar la defensa del país."Vostè va parlar de temps de canvi", però "s'ha convertit en un temps sense canvi, amb 100.000 milions d'euros en deutes per a l'Exèrcit", li ha etzibat Merz. Durant la seva intervenció, també ha atacat la política energètica del govern progressista, amb el tancament de tres centrals nuclears i dues de tèrmiques, que diu han llastrat a "Alemanya i a tota Europa".
Els sondejos apunten a la victòria de la CDU i l'ascens de l'AfD
Amb la cita electoral ja a la vista, les enquestes situen al Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz en un 17%, enfront del 33% per la dreta de la CDU, que encapçala Merz. A la segona posició ascendeix la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) amb un 18%, un partit aïllat de la resta de la dreta europea pel seu extremisme. Ara com ara, amb aquests sondejos tot apunta a una gran coalició liderada per Merz i amb els socialdemòcrates com a socis.
Tot i això, Scholz ha assegurat que en cap cas estarà en un govern amb Merz com a canceller. Si és així podria seguir els passos del socialdemòcrata Gerhard Schröder, que el 2005 en perdre contra Merkel, va fer un pas al costat, i va cedir el seu lloc a la coalició, al seu segon, Franz Müntefering.