Onades de calor suprema, xafogor asfixiant i refrescar-se en qualsevol botiga o centre comercial. Sembla mentida, però aquesta podria ser la descripció de la realitat actual. L'onada de calor que afecta Europa, també impacta de ple a Catalunya. Un fet que serà cada vegada més freqüent i que ja estem avesats a sentir que aquest serà l'agost més fresc dels que vindran. Precisament per aquest motiu, es busca ampliar els boscos urbans, instal·lar pròtesis arbòries per modular l'ombra o habilitar “illes de frescor”. Aquestes són algunes mesures que han pres les grans urbs europees per combatre la calor extrema que ja pateixen i que la crisi climàtica amenaça d'exacerbar.
☀️ Calorada suprema a les ciutats: què es pot fer?
🥵 Les onades de calor al sud d'Europa podrien provocar la pèrdua de turistes?
☀️ L'escalfament global provoca onades de calor mortals: el pitjor encara ha d'arribar
🥵 Escalfament global: què passarà amb el turisme de sol i platja?
☀️ L'escalfament global podria afectar el subministrament mundial d'aliments
Aquest estiu, en què s'ha viscut el mes més calorós de la història del planeta, els termòmetres han batut rècords a múltiples parts del món, però especialment a Europa i a la Mediterrània, les zones que més ràpid s'escalfen juntament amb l'Àrtic. I cal recordar que, l'estiu, encara no s'ha acabat. Tampoc les onades de calor.
Les capitals europees passen calor (i les altres ciutats, també)
Les grans capitals europees, que a més han de fer front al fenomen “illa de calor”, més acusat a Madrid, ciutat on s'ha registrat una diferència tèrmica de fins a 8,5 °C entre el centre i la perifèria menys urbanitzada, s'han vist obligades a buscar maneres de refrescar espais i minimitzar els riscos de salut lligats a la calor.
Un estudi acabat de publicar a Nature Medicine, que destaca Efe, ha conclòs que l'estiu passat a Europa es van produir 60.000 morts addicionals a conseqüència de la calor extrema, mentre que a escala global l'Organització Mundial de la Salut estima que entre el 1998 i el 2017 més de 166.000 persones van morir a causa de les onades de calor.
En aquests episodis que se succeeixen cada estiu cada cop amb més freqüència i intensitat els treballadors de serveis públics com la neteja viària a Madrid han afirmat aquest any poder adaptar els seus horaris als moments més frescos del dia o fins i tot retallar les seves jornades, després que el 2022 va morir en servei un escombriaire sota les temperatures que patia la ciutat en plena onada de calor, recorda l'agència.
Les mesures de les ciutats per combatre la calor
Alguns ajuntaments han facilitat l'accés gratuït a piscines municipals i han prolongat l'obertura de parcs i jardins fins a la nit, com és el cas de París, que a més a més ha identificat prop de 1.300 “illes de frescor” per la ciutat i ha habilitat sales amb refrigeració als ajuntaments de districte. També Barcelona ha ofert prop de 230 refugis climàtics als deu districtes, zones convertides en espais de confort davant les altes temperatures entre el 15 de juny i el 15 setembre per alleujar especialment col·lectius més vulnerables.
Sevilla que augura un augment en la temperatura mitjana de 4,5 ° C i una reducció de la pluja del 20% per a l'any 2100, assaja mitjançant el projecte europeu Lifewatercool sistemes per reduir la sensació tèrmica a partir de parades d'autobús bioclimàtiques o pròtesis arbòries per modular l'ombra, entre altres opcions.
A Roma, la capital italiana, la temperatura ja ha pujat 1,7 graus en les tres dècades que van entre el 1970 i els 2000, per la qual cosa l'ajuntament està integrant la variable climàtica a la nova planificació urbana, com reflecteix la remodelació de l'estació de tren Termini, on el responsable de la seva Oficina del Clima, Edoardo Zanchini, defensa a Efe que "cal treure l'asfalt". La ciutat, subratlla Zanchini, ha creat ombra amb "arbres provisionals" a les parades d'autobús més concorregudes, i també ha reforçat la xarxa de fonts d'aigua pública.
Més arbres i espais frescos per combatre les altes temperatures
En aquest context, són moltes les ciutats que han optat per ampliar la seva zona verda, com és el cas de Barcelona, amb més arbres, cobertes i façanes, així com espais verds. A més, tal com destaca Efe, s'han pacificat carrers i s'han creat més places per donar protagonisme als ciutadans.
Per altra banda, Roma també intenta fer feina al respecte. El responsable de l'Oficina de Clima de la capital italiana, constata la mateixa agència, destaca que en aquests moments "dos terços de la ciutat són zones agrícoles o parcs" i que els projectes a cinc parcs al llarg del riu Tíber "faran accessibles els espais fluvials a la població dels voltants", ja que el riu travessa tota l'urbs, diu, però "en certa manera n'està separat".
Londres també ha estat sacsejada per les calors aquest estiu (i anteriors). Així, la capital del Regne Unit també ha centrat la seva estratègia en el retorn a la natura: el bosc urbà conté uns 8,4 milions d'arbres i cobreix al voltant del 21% de la superfície terrestre de la ciutat, però les autoritats volen incrementar en un 10% la quantitat d'arbres per a l'any 2050. Des del 2016, l'alcaldia londinenca ha finançat la plantació de més de 430.000 arbres, i al mateix temps treballa per millorar la vida silvestre.
Esquerdes i pujada del nivell del mar
La problemàtica no només arriba en forma de calor sufocant. A banda de posar remei i aprendre a conviure amb aquestes calorades, s'ha d'aprendre a viure amb pluges intenses, inundacions i episodis forts de sequera i el que això comporta. En algunes zones dels Països Baixos, a causa de la sequera, insisteix Efe, el terra o sòl s'està enfonsant i causant esquerdes a les cases, mentre que la pujada del nivell del mar amenaça de provocar més inundacions en un país el terç del qual ja està per sota del nivell del mar. Un problema que, de moment, s'està enfrontant amb més dics de contenció.