L'Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans ha advertit aquest divendres que veu "evidències creixents de crims de guerra a Ucraïna", on adverteixen que les forces armades russes han bombardejat indiscriminadament àrees poblades, assassinant civils i destruint hospitals, escoles i altres infraestructures no militars. En les vuit setmanes de conflicte "la llei humanitària internacional no només ha estat ignorada sinó totalment abandonada", ha assenyalat en un comunicat l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, la xilena Michelle Bachelet.
La Missió de Monitoratge de Drets Humans a Ucraïna ha documentat la mort d'almenys 2.345 civils i 2.919 ferits durant la guerra, encara que Bachelet ha indicat que la xifra real de víctimes podria ser encara molt més elevada quan surtin a la llum els horrors en zones d'intensos enfrontaments, com Mariúpol. Juntament, aquests atacs, que ja per si mateix serien constitutius de crims de guerra segons el dret internacional, s'està coneixent amb cada vegada més detalls "l'escala de les execucions sumàries de civils en zones prèviament ocupades per les forces russes", ha subratllat l'expresidenta xilena. En aquest sentit, ha demanat esforços per a conservar les evidències d'aquests crims, el tractament digne de les restes mortals i ajuda psicològica per a supervivents i els seus familiars.
Butxa i Kramatorsk
"Gairebé tots els residents de Butxa amb els quals han parlat aquests experts van denunciar la mort d'un dels seus parents, de veïns o d'altres persones", ha subratllat l'alta comissionada, qui va recalcar que aquesta localitat no és un cas aïllat i moltes altres han patit matances d'aquest tipus. L'atac a l'estació de tren de Kramatorsk el 8 d'abril, que va causar la mort de 60 persones i va ferir a altres 111, simbolitza la falta de respecte a les lleis internacionals que prohibeixen accions militars indiscriminades d'aquest tipus, ha indicat l'alta comissionada. Aquesta missió ha rebut denúncies d'almenys 300 assassinats en localitats de les regions de Kív, Chernihiv, Khàrkiv i Sumi durant el període en el qual van estar parcialment controlades per forces russes, a la fi de febrer i principis de març. A més ha confirmat almenys 114 atacs a instal·lacions mèdiques, i segons Bachelet els seus experts estimen que almenys 3.000 civils van morir per falta d'accés a cures sanitàries.
Entre els morts "hi ha persones forçades per les forces armades russes a romandre en soterranis o a les quals no se'ls va deixar sortir de les seves cases durant diversos dies o setmanes", ha indicat l'alta comissionada. La missió també ha rebut 75 denúncies de violència sexual contra dones, homes i menors d'edat perpetrada per soldats russos, especialment a la regió de Kíiv. Altres abusos recollits per aquests experts inclouen l'estès recurs a les detencions arbitràries de civils per part de forces russes o prorusses, amb més de 155 denúncies en aquest sentit, incloent-hi arrestos de líders locals, periodistes, activistes i defensors de drets humans. "Alguns d'ells van ser presumptament torturats o maltractats, se'ls va negar aliment o aigua, o van ser tancats en llocs amuntegats", ha assenyalat l'oficina dirigida per Bachelet, que va denunciar la mort d'almenys cinc víctimes d'aquestes detencions arbitràries.