L'ONU no ha confirmat amb un no rotund que vetarà l'entrada als talibans dins la seva assemblea. D'aquesta manera, deixarà que la rumorologia corri en els propers dies mentre s'ho pensa tot i la negativa d'alguns dels seus membres representats pels màxims mandataris dels països que l'integren. 

El debat es va evidenciar durant l'Assemblea General de Nacions Unides que se celebra fins dilluns a Nova York. Els talibans van demanar participar en nom de l'Afganistan, però l'ambaixador de govern enderrocat es reivindica com a representant de país.

Un "espectacle" dels talibans a l'ONU "no aportaria res", ha tancat files el ministre alemany d'Afers Estrangers, Heiko Maas. "L'Assemblea General de Nacions Unides no és el marc apropiat per a això", ha indicat. "Cal parlar amb els talibans. Per això hi ha nombrosos canals que s'han creat en aquestes últimes setmanes", ha afegit. I més veus: "En un moment donat, els talibans han d'escollir entre diners i normalització, o aïllament absolut", resumia la setmana passada un diplomàtic europeu sota anonimat.

D'altres, demanen a l'ONU que s'ho pensi. Qatar, notable mediador entre talibans i Occident, llança un discurs similar. Pel que fa a la Xina, manté una postura prudent tot i que té interessos en designar interlocutors legítims i oficials a Kabul: "Fins i tot encara que Pequín no acabi de confiar en els talibans, no hauria d'esperar-se gaire temps abans de reconèixer-los oficialment", escrivia a principis de setembre Derek Grossman, especialista de defensa per la Rand Corporation de Washington.

Veus a favor del reconeixement

El secretari general António Guterres va recordar el 10 de setembre la possibilitat d'acordar "instruments financers" amb Kabul, independentment de les sancions en curs de l'ONU o dels Estats Units: "No parlo d'aixecar sancions o de reconeixement, parlo de mesures dirigides a permetre que l'economia afganesa pugui respirar", ha indicat.

Més recentment, l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi, ha considerat necessari discutir amb els talibans. I fins i tot l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, ha obert la porta a tenir relacions i contacte amb ells. La justificació de Borrell rau en la necessitat "d'evacuar els nacionals i afganesos" tot i que hi veu també altres objectius. Així doncs, demana "la creació d'una plataforma política regional juntament amb els veïns de l'Afganistan" amb el propòsit de "gestionar els fluxos de població procedents de l'Afganistan, la prevenció de la propagació del terrorisme, la lluita contra el crim organitzat, inclòs el tràfic de drogues, i el contraban d’éssers humans". 

El canvi, amb poc més d'un mes des de que van assaltar el poder, ha estat de 360 graus per la banda internacional.