La repressió sistemàtica i generalitzada de la minoria rohinyà a Myanmar (antiga Birmània) té les característiques d’un “genocidi”, segons la ONU.

Així ho ha afirmat aquest dimarts l’alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein: “Tenint en compte la sistemàtica discriminació; les polítiques de segregació i discriminació; i els patrons de violacions i abusos (...), donat tot això, ¿pot algú descartar que els elements del genocidi estan presents?” s’ha preguntat Zeid durant el seu discurs davant del Consell de Drets Humans de la ONU.

 “Hi ha indicacions creïbles que aquesta campanya de violència s’ha dut a terme contra els rohinyàs precisament perquè eren rohinyàs, en una base ètnica i religiosa, i possiblement, en base a tots dos”.

L’alt comissionat ha estat el primer orador d’una sessió especial que el Consell de Drets Humans de la ONU ha organitzat aquest dimarts per analitzar la situació de la minoria rohinyà, una comunitat musulmana que resideix des de fa segles al nord de Birmània (Myanmar), però que no és reconeguda com ciutadans per les autoritats del país, per la qual cosa la majoria són apàtrides.

Una repressió “brutal”

A mitjans d’agost, l’Exèrcit de Salvació Rohinyà d’Arakan (ARSA) va atacar llocs de les forces de seguretat birmanes i aquests atacs van deslligar una devastadora repressió per part de l’Exèrcit i la Policia que va obligar a fugir 626.000 persones de l’estat de Rakàin cap a la veïna Bangladesh.

Zeid ha recordat que si aquesta recent repressió ha estat brutal, només és un exemple més de la discriminació a la qual la comunitat rohinyà ha estat sotmesa durant dècades. “Els rohinyàs han patit una progressiva intensificació de la discriminació durant els darrers 55 anys, i molt més en els últims cinc que en els cinquanta anteriors”.

El mandatari ha anunciat que la incitació a l’odi i a la violència contra la comunitat és generalitzada i “no hi ha hagut cap reacció per part de les autoritats per evitar-ho”.

A més, ha recordat que els membres de la comunitat no tenen documents d’identitat, no poden votar, no poden crear partits polítics, no poden accedir a la universitat i, molt més greu, no tenen accés a tractament mèdic, per la qual cosa el percentatge de mortalitat materna i infantil és altíssim”.

Continua l’èxode dels rohinyàs

Zeid també ha denunciat que com que les autoritats birmanes no permeten a la ONU accedir a l’estat de Rakáin, es desconeix la situació actual, però ha indicat que l’èxode prossegueix, donat que només des del passat 26 de novembre s’han registrat 1.622 nous refugiats rohinyàs a Bangladesh.

Un trajecte que s’ha convertit en encara més perillós del que ha sigut sempre perquè es compta amb informació de que l’Exèrcit ha plantat mines antipersonals en la frontera entre Birmània i Bangladesh “possiblement per evitar que els refugiats tornin a Birmània”.

Precisament, l’alt comissionat ha advertit que no es poden organitzar retorns a Birmània des de Bangladesh mentre no canviïn les condicions de repressió i discriminació sistemàtica a la qual la comunitat és sotmesa.

Finalment, Zeid ha demanat al Consell que recomani a l’Assemblea General de la ONU establir una nova comissió d’investigació que complementi els esforços de la Missió Especial d’Investigació establida per al primer ens.