Nou toc d'atenció de Nacions Unides a Israel. Com ha estat passant darrerament, a mesura que l'Estat jueu intensifica els seus atacs sobre població civil a la Franja de Gaza, el màxim ens supranacional endureix el discurs i mostra cada vegada més obertament retrets al govern de Benjamin Netanyahu i les accions de l'Exèrcit israelià, tot i que sense mencions explícites i fent crides generals a la pau i l'alto el foc. Aquest dimecres, l'oficina de drets humans de l'ONU, encapçalada per l'alt comissionat Volker Türk, ha elevat el to i ha qualificat de "crim de guerra" el bombardeig israelià al camp de refugiats palestí de Jabalia, que ha deixat almenys 195 víctimes civils i 777 ferits.
"Donat l'elevat nombre de víctimes civils i l'escala de destrucció després dels atacs aeris israelians en el camp de refugiats de Jabalia, ens preocupa seriosament que es tracti d'atacs desproporcionats que podrien constituir crims de guerra", afirma l'oficina de drets humans de Nacions Unides a través d'un missatge a les xarxes socials. D'altra banda, l'Exèrcit israelià ha admès l'atac sobre el camp de refugiats i l'ha justificat argumentant que l'objectiu era "eliminar un alt comandament de Hamàs" que, diuen, havien identificat a la zona: Ibrahim Biari, comandant del Batalló Central de Jabalia, que asseguren que ha mort durant l'atac.
Biden advoca per una "pausa" a Gaza
Veient que la nova revifada del conflicte palestino-israelià deriva en un genocidi sobre població civil gaziana, en el qual han mort ja més de 8.500 persones, el president dels Estats Units, Joe Biden, aliats incondicionals d'Israel, ha demanat una "pausa" en les accions de guerra. "Crec que necessitem una pausa. Una pausa vol dir tenir temps per treure els presoners", ha dit el líder estatunidenc aquest dijous. De fet, la Casa Blanca ja havia donat abans suport a una "pausa humanitària" per permetre l'entrada d'ajuda a la Franja i l'alliberament dels ostatges israelians en mans de Hamàs, durant una intervenció del secretari d'Estat, Antony Blinken, davant el Consell de Seguretat de l'ONU, encara que no es va sumar a la petició d'alto el foc que poc abans havia fet el secretari general de Nacions Unides, António Guterres. Tres dies després, John Kirby, portaveu de la Casa Blanca, va dir en una roda de premsa que l'Administració estatunidenca recolzaria "pauses humanitàries" tant per a l'entrada de material a la Franja com per a la sortida dels retinguts, i va assegurar que és una cosa que han tractat amb Israel, però que de moment no tenen res a anunciar.