L'assemblea general de l'ONU ha aprovat una resolució que condemna l'agressió de Rússia contra Ucraïna, demana la retirada de les tropes russes i posar fi als combats. 141 dels 193 Estats membres hi han votat a favor, mentre que s'han registrat 32 abstencions i únicament 7 vots en contra: Rússia, Bielorússia, Síria, Nicaragua, Eritrea, Mali i Corea del Nord. Els abstencionistes han estat liderats per la Xina, i s'hi han afegit l'Índia, Sud-àfrica, l'Iran, Cuba i una part dels països africans.
En la resolució, els països signants demanen una "pau integral, justa i duradora a Ucraïna". La resolució no és vinculant, però en medis diplomàtics es considera que envia un missatge fort. Els debats sobre la resolució que s'ha aprovat en l'anomenada reunió especial d'emergència sobre Ucraïna van començar dimecres. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha denunciat les accions de Moscou com un "atac a la nostra consciència col·lectiva". Guterres també ha advertit d'una nova escalada del conflicte.
La resolució ha estat finalment copatrocinada per 75 països, entre ells tots els de la Unió Europea, els Estats Units i diversos estats llatinoamericans (Xile, Equador, República Dominicana i Uruguai).
Al cor de la votació: el Brasil
Era dubtós quants dels 193 estats membres de l'ONU estarien d'acord amb la resolució i qui hi votaria en contra o s'abstindria. Especialment ha estat decisiu el posicionament del Brasil de Lula da Silva, que ha estat a favor del sí. Un grup significatiu d'estats d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia es basen en el país sud-americà i el seu president per a la seva política internacional. En cercles diplomàtics es considerava que si en total s'aconseguien 120 països a favor de la resolució ja era un èxit, que finalment s'ha superat clarament. Un dels que ha votat a favor ha estat Andorra, que és present a l'ONU.
Els europeus, que van promoure la resolució juntament amb Ucraïna des del principi, havien advertit que l'abstenció no serviria perquè seria immediatament anotada per Rússia com una postura a favor seu, segons ha indicat el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares.
El recurs a l'assemblea general -tot i que les seves resolucions són simbòliques- s'ha convertit en habitual des del començament de la guerra davant la inoperància del Consell de Seguretat de l'ONU, que està frenat pel dret a veto que practica Rússia, cosa que ha impedit que s'aprovi cap resolució. Les decisions del Consell de Seguretat sí que són de compliment obligat.