“No hi ha una solució militar” per al conflicte a Ucraïna, ha dit el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, abans de les importants reunions que se celebraran dimarts a l'Aràbia Saudita per reparar una relació greument danyada que ha deixat Kíiv sense el suport de Washington. La delegació d'Ucraïna, encapçalada pel cap de gabinet de Volodímir Zelenski, Andrí Iermak, es reunirà amb Rubio i altres alts funcionaris de la Casa Blanca en allò que es considera un terreny neutral a la ciutat saudita de Jiddah. La posició d'Ucraïna a les converses serà “plenament constructiva”, ha dit aquest dilluns Zelenski, el seu president, afegint que esperava resultats pràctics de les negociacions per posar fi a la guerra russa al seu país. De camí a Jiddah, Rubio va subratllar la necessitat d'avaluar la disposició de Kíiv a fer concessions per assolir la pau.
Segons destaca el The Guardian, els ha dit als periodistes a l'avió: “El més important amb què hem de marxar d'aquí és amb un fort sentiment que Ucraïna està preparada per fer coses difícils, com els russos hauran de fer coses difícils, per posar fi a aquest conflicte, o si més no, aturar-lo d'alguna manera”. “Crec que les dues parts han d'arribar a una entesa, que no hi ha solució militar a aquesta situació”. “Els russos no poden conquerir tota Ucraïna i, òbviament, serà molt difícil per a Ucraïna, en un període de temps raonable, obligar els russos a tornar al punt en què es trobaven el 2014”.
Converses sense els dos presidents
Els dos presidents no participaran en les converses, encara que Zelenski ha estat a Jiddah aquest dilluns per reunir-se amb el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, el govern del qual ha tingut un paper mediador entre Ucraïna i Rússia. Durant la reunió a Jiddah, el príncep hereu va subratllar el suport del regne als esforços internacionals per resoldre la crisi d'Ucraïna i aconseguir la pau, va informar l'agència de notícies estatal saudita SPA dimarts al matí.
Zelenski també ha enviat els seus ministres d'Afers Estrangers i Defensa a Jiddah per a les converses. Diumenge, va publicar: “Estem plenament compromesos amb el diàleg constructiu i esperem discutir i acordar les decisions i els passos necessaris”. “Hi ha propostes realistes sobre la taula. La clau és actuar amb rapidesa i eficàcia”. Les forces russes, encoratjades després que Ucraïna perdés el suport del seu major patrocinador, van aprofitar el moment i van llançar míssils balístics mentre intentaven envoltar milers de tropes ucraïneses que havien mantingut una posició durant set mesos a la regió russa de Kursk.
Rússia vol mostrar-se forta
La vigília de les converses, Rússia ha llançat atacs aeris contra Kíiv i altres parts d'Ucraïna, i la força aèria ucraïnesa ha afirmat que el país estava sota amenaça d'un atac amb míssils. La Casa Blanca ha presentat la política de Trump cap a Ucraïna com un intent d'aconseguir una pau duradora, però el president s'ha centrat principalment a pressionar Zelenski perquè lliuri la riquesa mineral del seu país als Estats Units. Després de la crisi al Despatx Oval, Zelenski va intentar millorar els vincles amb el líder nord-americà. El president ucraïnès diu que està disposat a signar un acord sobre minerals, encara que sembla poc probable que obtingui les garanties de seguretat nord-americanes que Kíiv considera vitals per evitar futurs atacs russos.
Davant del dubte sobre el suport dels Estats Units, Zelenski ha buscat reforçar el suport europeu. Així i tot, s'ha vist pressionat per salvar la relació amb Washington, que ha estat el suport més gran d'Ucraïna des de la invasió russa del 2022.
Què està disposada a cedir Ucraïna?
Els ucraïnesos parteixen amb la recent proposta de Zelenski de començar oferint pactar amb Rússia un alto el foc parcial que afecti les operacions aèries —míssils, drons, bombardejos— i navals al mar Negre. El gir en la seva posició és notori, ja que implica deixar en segon pla la demanda inicial de garanties generals de seguretat als Estats Units per negociar, cosa que significa per als seus interessos posar el carro davant dels cavalls. Els homes de Zelenski, tot i això, continuaran demanant que l'ajuda militar nord-americana continuï, i aquest serà el punt essencial de les seves demandes.
L'últim acte de pressió per part de Trump va ser congelar, dijous passat, el subministrament d'informació d'intel·ligència, les conseqüències del qual ja es van fer notar a Ucraïna l'endemà, i això malgrat que Steve Witkoff va afirmar diumenge que no s'havia tancat l'aixeta pel que fa a accions defensives dels ucraïnesos. El mateix Trump va dir —crípticament— que ja “gairebé” havia finalitzat la suspensió del suport en intel·ligència.
Altres aspectes de la posició ucraïnesa són aprofitar el citat alto el foc per intercanviar presos i per l'entrega per part de Rússia dels nens ucraïnesos segrestats i portats al seu territori, una pràctica execrable que ja van exercir la Unió Soviètica, Alemanya o França durant la Segona Guerra Mundial. El primer no hauria de trobar obstacles, ja que hi ha hagut canvis de presos durant tota la guerra, però el segon és més complicat. Segons dades publicades el juny de 2024 per la intel·ligència militar ucraïnesa, es tracta d'“almenys 20.000” nens des de l'inici de la invasió a gran escala que són “russificats”, cosa que els ucraïnesos qualifiquen de “genocidi cultural”.