Amb la convocatòria d'una gran manifestació a Minsk, l'oposició ha sostingut el seu pols amb el president bielorús, Alexandr Lukaixenko, crescut en els últims dies pel suport explícit que li ha brindat el Kremlin.
"Miri quants som. No els quedarà més remei que admetre que han perdut. I com més aviat millor, millor", diu a Efe una jove, que somriu en mirar la multitud interminable reunida a la Plaça de la Independència, en el centre de la capital de Bielorússia.
Es tracta de la tercera marxa dominical convocada per l'oposició "per la pau i la independència", després de les eleccions del passat 9 d'agost, en les quals va ser declarat guanyador Lukaixenko, resultat que l'oposició no reconeix.
La manifestació es va convertir en una ofrena especial per al mandatari en el seu aniversari 66: entre les pancartes es podia llegir "Sal, Sahsa! (diminutiu d'Alexandr) Vam venir a felicitar-te" i "Feliç aniversari! T'agrada el nostre regal?"
Amazing. Belarusians don't give up! Thousands gathered in Minsk downtown for the Independence and Peace March. They call on Lukashenka to stop warmongering, and step down. pic.twitter.com/zMtPxO7Toz
— Franak Viačorka (@franakviacorka) August 30, 2020
El suport de Putin
Hores abans, el mandatari bielorús va sostenir una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin -el nombre d'aquestes s'ha incrementat considerablement durant les últimes setmanes-, qui el va felicitar pel seu aniversari.
Aquesta trucada es va efectuar dies després que Putin admetés tenir una reserva d'uniformats disposats a intervenir en Bielorússia a sol·licitud de Lukaixenko en cas d'emergència.
Però aquesta amenaça no va intimidar els opositors: en aquesta ocasió, segons va constatar Efe, la convocatòria va ser comparable a la del diumenge anterior, quan van anar a la manifestació més de 100.000 persones, fet que va confirmar el canal de Telegram opositor Protesti v Mire (Protestes en Pau).
I tot això, malgrat els intents de la policia de contenir i intimidar els manifestants, ja que des de primera hora del matí va bloquejar amb tanques de seguretat la Plaça de la Independència, ubicada davant la Casa de Govern, residencia de Lukaixenko, i va desplegar gran quantitat de carros i autobusos de la policia i cotxes cel·lulars.
Manifestar-se malgrat tot
Quan els opositors van començar a reunir-se en columnes per marxar en direcció a la seu del mandatari, els agents de l'ordre no només van exigir a la multitud que marxés, sinó que van interrompre el pas dels opositors amb tanques, vehicles i cadenes policials, amb la qual cosa les columnes es van veure obligades a donar voltes per la ciutat.
Amb tot, la marxa va arrencar amb milers de persones, a les quals es van anar sumant gent de diversos barris de la capital que van demorar en arribar a causa del tancament de les quatre estacions de metro més properes al recorregut anunciat per l'oposició.
"Soc aquí per expressar la meva posició política", assegura Efe Alexei, un jove uniformat de 25 anys que vuit dies després de les eleccions van sol·licitar la seva baixa de les forces d'Interior.
👉Authorities learned to block major Minsk squares but feel insecure at new spaces especially when protesters improvise like during Women March
— Franak Viačorka (@franakviacorka) August 30, 2020
👉The army is already involved in the riot police operation.
👉Law enforcement remains loyal. No signs they can side with protesters pic.twitter.com/0A0xy4hPVs
Violència policial
La policia, que ha guanyat al llarg d'aquestes tres setmanes fama per l'ús arbitrari de la força i la persecució dels periodistes, no va demorar en començar les detencions: en alguns casos la multitud va provar d'evitar-les i fins i tot es va escapar de les mans amb els agents de l'ordre.
La portaveu del Ministeri de l'Interior, Olga Txemodánova, va informar que poc després de l'inici de la marxa "una multitud es va abalançar contra un cotxe de la policia i el va fer malbé", mentre que els agents van detenir 125 manifestants "per la seva participació en protestes massives no autoritzades".
Els uniformats van formar files per bloquejar els manifestants, una cosa que van aconseguir en diverses ocasions, però en d'altres van ser empesos per la multitud que els superava en nombre entre crits de "Com no els fa pena! Vergonya! Aquest és el nostre país! Què fan?".
Plaça de la Independència, plena
Malgrat els esforços de la policia, un gruix important dels manifestants va aconseguir accedir a la Plaça de la Independència i s'hi van quedar duarnt una estona llarga, malgrat la pluja que va començar a créixer i l'arribada de set cotxes blindats amb metralladores.
Quan els opositors van començar a retirar-se, xops fins al moll de l'os per la pluja d'agost, ho van fer amb la satisfacció d'haver obligat el mandatari a exhibir, una vegada més, la força militar bruta davant d'una multitud desarmada i pacífica que defensa els seus drets.