Ordres de detenció internacionals contra líders talibans per la persecució de dones a l'Afganistan. Concretament, el fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Khan, ha sol·licitat aquest dijous als jutges l'aprovació de dues ordres de detenció: d'una banda, contra el líder suprem dels talibans, Hibatullah Akhundzada; d'una altra, contra el president de la Cort Suprema, Abdul Hakim Haqqani.
El fiscal ha assegurat tenir "motius raonables" per considerar tots dos "penalment responsables" d'un crim de lesa humanitat arreu de l'Afganistan des del 15 d'agost del 2021 per perseguir dones, així com de persones a les quals els talibans han percebut com "no conformes amb les seves expectatives ideològiques d'identitat o expressió de gènere" o "com aliades de nenes i dones". "Aquesta persecució en curs comporta nombroses i greus privacions dels drets fonamentals de les víctimes, contràries al dret internacional, inclòs el dret a la integritat física i l'autonomia, a la llibertat de circulació i d'expressió, a l'educació, a la vida privada i familiar i a la llibertat de reunió", ha denunciat. Khan també ha subratllat que la resistència i l'oposició als talibans "ha estat, i és, brutalment reprimida mitjançant la comissió de crims que inclouen assassinat, engarjolament, tortura, violació i altres formes de violència sexual, desaparició forçada i altres actes inhumans".
Una persecució sense precedents
Són les primeres ordres de detenció sol·licitades pel fiscal com a part de la seva investigació de crims greus a l'Afganistan, tot i que ha assegurat que "pròximament presentarà més sol·licituds per a altres alts càrrecs dels talibans". Entre les proves recollides, hi ha material audiovisual, decrets oficials, informes forenses, testimonis d'experts i declaracions tant dels mateixos sospitosos com d'altres representants. "Aquestes sol·licituds reconeixen que les dones i les nenes afganeses, així com la comunitat LGBTQI+, s'enfronten a una persecució sense precedents, inadmissible i continuada per part dels talibans. La nostra acció indica que l'statu quo per a les dones i les nenes a l'Afganistan no és acceptable. Les supervivents afganeses, en particular les dones i les nenes, mereixen retre comptes davant d'un tribunal de justícia", ha advertit el fiscal.
A finals de novembre, estats com l'espanyol i el francès van mostrar la seva "preocupació pel greu deteriorament de la situació dels drets humans a l'Afganistan, especialment per a dones i nenes" i van demanar al fiscal considerar "els crims contra dones i nenes" comesos pels talibans. Khan els va assegurar que la persecució de gènere ja estava inclosa en la seva investigació i els va prometre anunciar resultats "aviat". "La interpretació de la xaria per part dels talibans no pot ni ha de fer-se servir per justificar la privació de drets humans fonamentals ni la comissió de crims connexos contemplats a l'Estatut de Roma", ha alertat aquest dijous. La investigació està en marxa des del 31 d'octubre del 2022, tot i que només s'investiguen els crims presumptament comesos pels talibans i la filial de l'Estat Islàmic, deixant en segon pla els presumptes crims comesos per soldats dels Estats Units.