Què és l'orgull soviètic? Existeix? Pot ser que la por de reconèixer davant el món un error tan dramàtic com el de l'accident nuclear de Txernòbil frenés a les autoritats soviètiques d'informar des del principi del que havia passat? I el que està passant ara a Severodvinsk? S'arribaran a aclarir els fets? No totes les preguntes tenen respostes però l'autora bielorussa Alena KH fa una reflexió interessant a través de Twitter.
A partir d'una fotografia on hi apareix ella amb un gorro explica: "Acabo de trobar aquesta foto del 1986. Va fer-se el dia 1 de maig, a Ucraïna, cinc dies després de l'explosió de Txernòbil. La meva mare, el meu pare i jo, la del gorro blanc (que em van posar pensant en el cel rar d'aquell dia, per si era alguna cosa greu. Per si així em protegien", detalla i exposa que "ningú sabia què estava passant".
"Uns dies després, els rumors, tot i que molt indecisos, es van expandir en forma de rumors espantats. Es deia que el vi anul·lava aquella petita radiació sense importància. Em van donar mig gotet de vi negre diluït. Per 'salvar-me'".
I explica que "una setmana més tard tornàvem a casa en tren. Els bitllets estaven esgotats des de feia temps, el tren anava ple, no paraven d'entrar moltes famílies amb nens petits".
"La meva mare parla, molt sovint, del terror que es va viure en aquell tren. Parla i plora, 33 anys després. 'Els vam demanar als revisors que deixessin entrar a la gent, que els cedíem els nostres seients, que viatjaríem 20 hores dempeus'. I això van fer", subratlla.
I recorda que Mikhaïl Gorbatxov, vint dies més tard, va "haver de fer un comunicat". "Un comunicat optimista i molt allunyat de la realitat", assenyala.
"Em pregunto quanta gent podria haver sobreviscut si no fos per aquell orgull soviètic. Em pregunto, molt sovint, si totes aquelles famílies del tren Kíev-Sant Petersburg segueixen vives", conclou.