A l’Afganistan, tot i ser un país amb fronteres definides, l’Estat no controla la totalitat del territori. En conseqüència, apareixen figures polítiques com els Senyors de la Guerra, que dominen una àrea determinada amb un exèrcit de soldats lleials —alguns amb la condescendència del mateix govern afganès— i agafen importància les tribus i els caps tribals que tenen el poder territorial allà on l’Estat no hi arriba. Sense oblidar els talibans, que volen restablir l’Emirat Islàmic d’Afganistan, i són veterans mujaidins de la guerra contra la Unió Soviètica (1980-89).

Després de l’establiment de la democràcia al país i la consolidació d’un govern legítim, les tropes multinacionals de la ISAF van donar per acabada la seva missió allí. El replegament de les forces de la coalició del Consell de Seguretat de les Nacions Unides es va tancar oficialment el 31 de desembre del 2014. Tot i així, l’1 de gener del 2015, l’OTAN llença la missió Resolute Support Mission, on Espanya hi participa, amb els objectius de donar suport al govern i a l'exèrcit afganesos.

Els diners de l'OTAN

La comunitat internacional dóna força importància a l’estabilitat democràtica del país, situat al cor de l’Àsia. El Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar per unanimitat la Resolució 2189, que autoritza una nova missió de l’OTAN al país des del 12 de desembre del 2014. Com a conseqüència d’aquesta resolució, els països implicats no només van emmarcar-se en la formació, assessorament i assistència a les forces armades i al govern afganès, sinó que van crear un fons comú per tal de sostenir financerament les forces de seguretat afganeses fins el 2020. L’OTAN destina a aquesta operació 1.800 milions de dòlars, dels que 5,4 els aporta l’Estat espanyol.

És una quantitat important. El context és que Afganistan, cinquè país més pobre del món, tot i que forma de part del triangle daurat de l’opi, planta de la qual s’extreuen la morfina i l’heroïna. L’heroïna dona al territori un alt valor econòmic, que nodreix amb grans ingressos als propietaris de les plantacions, principalment en mans dels talibans o dels Senyors de la Guerra, però també a l’Estat afganès, que els cedeix als Senyors de la Guerra que li són lleials o a les zones tribals, que no acaben d’aplicar la campanya antidroga del govern.

És aquest estancament de la situació al país que va provocar l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, des de la base militar de Fort Myers, d’enviar 4.000 efectius militars per tal de combatre als talibans una decisió que contradiu el que havia promès en campanya.  El desplegament de tropes seria imminent, va dir Trump, però no hi va concretar. Els EUA ja hi tenen 8.400 tropes, al país al país, repartides als aquarteraments de Kabul, Kandahar, Bagram i Jalalabad.

Després de l’anunci del president Obama, que declarava acabada la guerra contra els talibans i la insurgència, el territori talibà ha crescut. En algunes regions, com les pròximes a la frontera amb Pakistan, inclús s’ha fet més fort, segons fonts militars dels EUA. També cal destacar que Trump ha donat un toc d’atenció a la OTAN, perquè incrementi el seu rol al país asiàtic, amb l’argument de la cooperació.

L'avís de Trump

Aquest avís de Trump no és cap novetat. De fet, al passat juliol, el Ministeri de Defensa d’Espanya va anunciar que pensava en enviar més efectius a donar formació a les forces afganeses com a conseqüència dels bons resultats que ha donat aquesta política amb les forces iraquianes que han derrotat Daesh a la batalla de Mossul, a l’Iraq. Cas que el Congrés no autoritzés l’enviament de tropes,

Defensa ha proposat una alternativa: prorrogar la presència espanyola a la base de la OTAN a Turquia, on hi ha 140 soldats espanyols en una bateria de míssils Patriot. Actualment, del total de 1.500 tropes que Espanya tenia desplegades a l’Afganistan, només en queden una vintena i només vuit col·laboren en la missió de l’OTAN.

Així doncs, estem davant de tres escenaris simultanis a l’Afganistan. El primer és l’anunci de Trump d’enviar un reforç militar per combatre als talibans, el segon és la possibilitat que Espanya enviï formadors a Afganistan tal com ha fet a l’Iraq, i el tercer escenari és la presència del contingent espanyol a la base de l’OTAN a Turquia, que pot servir com a cap de pont per arribar a Afganistan, o bé establir-se com a nova base de formació de l’exèrcit afganès, similar a la de l’OTAN al sud d’Itàlia, on va formar part de l’exèrcit iraquià.

La nova situació a la terra dels paixtus posa en escac a la organització atlàntica, doncs tots els països membres hauran de col·laborar-hi més i, al mateix temps, pot consolidar nous actors regionals com Espanya o directament, com va escriure al diari The Wall Street Journal el fundador de l’empresa militar privada BlackWater, Erik D. Prince, crear un virrei dels Estats Units a Afganistan, similar a MacArthur al Japó després de la Segona Guerra Mundial, idea que ha agradat a membres del gabinet Trump.