El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha insistit aquest dilluns que els països occidentals han de permetre a Ucraïna fer servir contra territori rus les armes que li lliuren per defensar-se de l'agressió, ja que, altrament, el país envaït “té les mans lligades”. “Ha arribat el moment de considerar elevar algunes de les restriccions existents. Veiem que a l'àrea de Khàrkiv la línia del front i la frontera estan gairebé al mateix lloc, i Ucraïna no pot atacar objectius militars en territori rus”, ha assenyalat en el discurs davant l'Assemblea Parlamentària de l'Aliança, reunida a Sofia.
“Això significa que els ucraïnesos tenen les mans lligades. Són atacats des de territori rus i no poden respondre perquè hi ha restriccions sobre com poden fer servir les armes”, ha destacat. El polític noruec ha defensat que atacar objectius militars legítims dins del territori de l'agressor és part de l'autodefensa.
Stoltenberg ha avançat que l'agressió russa a Ucraïna serà un dels tres temes principals que tractaran els països de l'OTAN a la cimera que celebraran el pròxim mes de juliol a Washington. Una cita en què, ha dit, cal demostrar que l'Aliança treballa en polítiques de defensa i evitar la guerra, una estratègia per a la qual cal disposar de forces suficients.
Així, ha assegurat que el retard en l'enviament de més ajuda militar a Ucraïna ha tingut un impacte negatiu al front i ha alertat que el país ho tindrà molt difícil si no rep suport per a la defensa antiaèria. "Quan parlem d'ajuda militar, el 99% ha estat proporcionat per (països de) l'Aliança, cosa que ha permès als ucraïnesos alliberar el 50% del territori que Rússia va ocupar al començament de la guerra", ha assenyalat, i ha denunciat que en els últims mesos no s'ha lliurat a Kíiv l'ajuda promesa.
L'OTAN, ha dit, ha d'augmentar el seu paper en la coordinació i la planificació de l'assistència militar per a Ucraïna, així com participar en un marc financer de llarg termini per ajudar Kíiv.
Stoltenberg ha qualificat de bona notícia que els aliats prevegin invertir més en la defensa en el marc d'un, ha dit, “món més perillós en què l'OTAN ha mostrat que s'està canviant i adaptant”. Així ha destacat que 18 dels 32 membres de l'OTAN ja han previst destinar a despesa militar almenys un 2% del seu PIB, i confio que aquest nombre pugi fins a la cimera del juliol.
Ucraïna pressiona la UE
El ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha tornat a demanar, en una al·locució per videoconferència davant dels seus col·legues de la UE, que els governs europeus permetin a Kíiv utilitzar l'armament que li envien per atacar objectius militars situats dins de territori rus.
"No hi ha temps per a les reflexions, es necessita acció", ha destacat Kuleba, que ha insistit en la necessitat de "dotar Ucraïna de més sistemes Patriot i d'altres sistemes moderns de defensa aèria" i "de permetre els atacs ucraïnesos a objectius militars en territori de Rússia”.
Ucraïna ha intensificat les crides als seus socis perquè aixequin la prohibició d'utilitzar les armes que li lliuren també dins de la Federació Russa després dels últims atacs llançats per les tropes del Kremlin des del seu propi territori contra la regió fronterera de Khàrkiv, on 17 persones han mort aquest cap de setmana en un bombardeig rus contra un hipermercat.