ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Versions contradictòries. Després de la nova ronda de negociacions que ha tingut lloc aquest dimarts a Istanbul, Rússia ha anunciat la reducció de l'activitat militar sobre Kíiv. L'OTAN ha constatat el replegament de les tropes russes a la regió de la capital ucraïnesa, però els Estats Units el neguen. La qüestió és que el principal comandant de l'Aliança Atlàntica i cap del Comandament Europeu dels EUA (EUCOM), el general Tod Wolters, ha confirmat que s'està produint "un canvi de dinàmiques" per part de Rússia a la rodalia de Kíiv, mentre que el Pentàgon ha afirmat que tan sols s'ha mogut "un nombre petit" d'unitats i ha descartat que es tracti "d'una retirada real".
"Creiem que és una reubicació, no un replegament real. Hauríem d'estar preparats per veure una gran ofensiva en altres zones d'Ucraïna", ha dit el portaveu del Departament de Defensa, John Kirby. Per la seva banda, Wolters ha estat preguntat en el Senat dels EUA sobre el compromís del Kremlin: "Puc verificar que els comentaris que fan respecte del canvi de dinàmiques sobre el terreny a la veïnitat de Kíiv és exactament el que estem veient des de la perspectiva d'EUCOM", ha dit el general, sense oferir més detalls. Més enllà del Pentàgon i de l'OTAN, a la conversa també s'ha sumat el president dels EUA, Joe Biden.
Biden es mostra prudent
Bien s'ha mostrat prudent sobre els suposats avenços en les negociacions entre Rússia i Ucraïna, de manera que ha assegurat que esperarà a comprovar si Moscou "compleix" amb les propostes. "No interpreto res fins que no vegi quines són les seves accions. Veurem si compleixen amb el que estan suggerint", ha afirmat el president nord-americà en una roda de premsa a la Casa Blanca. De fet, aquest dimarts al matí hi ha hagut una trucada conjunta entre el primer ministre britànic, Boris Johnson; el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre italià, Mario Draghi; el canceller alemany, Olaf Scholz; i el mateix Biden. En la trobada telefònica hi ha hagut "consens" per esperar a veure què és el que Moscou "pot oferir".
Encara no hi ha acord per a un alto el foc, però les converses d'aquest dimarts entre Rússia i Ucraïna semblen haver posat les bases per a un possible apropament que obre la via cap a un tractat internacional que posaria fi a la guerra. Una de les demandes de Moscou és la neutralitat del seu país veïnat, de manera que Kíiv ha posat una condició per renunciar a l'OTAN: rebre per escrit garanties de seguretat de deu països. El plantejament sembla haver agradat al Kremlin, que ha anunciat la decisió de reduir "de manera cardinal" l'activitat militar al voltant de la capital ucraïnesa i de l'assetjada ciutat septentrional de Txerníhiv. Això sí, els EUA asseguren que Rússia ha acceptat negociar en un moment en el qual el seu avenç en territori ucraïnès s'ha paralitzat, fins al punt que Ucraïna ha recuperat terreny a l'est de Kíiv. Wolters ha subratllat que l'exèrcit rus està fent servir entre el 70% i el 75% de la seva capacitat militar en la invasió d'Ucraïna, tot i que ha perdut "impuls". "Els ucraïnesos han mantingut molta de la seva força de combat. La nostra avaluació és que estan contraatacant", ha assenyalat.