El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha demanat aquest dijous a les nacions i organitzacions "hostils a Israel", entre les quals ha esmentat l'Iran i la milícia libanesa Hezbollah, que no s'aprofitin de l'enfrontament entre l'Estat israelià i el grup islamista armat Hamàs i es mantinguin al marge per no propiciar una escalada del conflicte. "La situació a Orient Mitjà és ara molt desafiadora i, per descomptat, sempre hi ha risc que nacions o organitzacions hostils a Israel intentin aprofitar-se'n. Això inclou, per exemple, organitzacions com Hezbollah o un país com l'Iran", ha assenyalat el polític noruec en una roda de premsa després de la reunió de ministres de Defensa de l'OTAN celebrada a Brussel·les.
"És un missatge a països i organitzacions hostils amb Israel que no haurien d'intentar aprofitar-se de la situació", ha insistit, i ha recordat que els Estats Units —aliats incondicionals d'Israel— ha desplegat forces militars a la regió "per evitar una escalada". Stoltenberg ha recalcat que Israel "té dret a defensar-se" i que a mesura que el conflicte es desenvolupa és "essencial la protecció de civils". "Cap nació o organització hostil a Israel hauria de buscar aprofitar-se de la situació o escalar el conflicte", ha incidit.
L'OTAN i els EUA, aliats d'Israel
En la reunió de ministres de l'OTAN avui ha intervingut el titular de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, per informar els aliats sobre "els horribles atacs terroristes de Hamàs contra Israel i la resposta d'Israel en marxa", segons ha comunicat Stoltenberg. "Els aliats han condemnat amb fermesa els indefensables atacs de Hamàs contra civils i demanen l'immediat alliberament de tots els ostatges", ha expressat el noruec, i ha afegit que una sèrie d'aliats "han deixat clar que estan proporcionant suport pràctic a Israel". Stoltenberg ha recalcat que l'OTAN com a organització no està "directament implicada" en la guerra entre Israel i Hamàs, però ha reconegut que és "important" que els ministres abordessin avui la situació.
El secretari general de l'OTAN ha explicat que el ministre israelià de Defensa va mostrar als seus homòlegs de l'OTAN un vídeo "esborronador" que contenia imatges "horribles" dels atacs del cap de setmana i de les víctimes. Ha precisat també que algunes d'aquestes imatges ja han estat mostrades al públic general i que el vídeo confirma "la brutalitat dels atacs contra civils innocents". "A mesura que aquest conflicte evoluciona, és important protegir els civils. Això ha estat també clarament expressat pels aliats. Hi ha regles de la guerra, hi ha peticions de proporcionalitat, i això va ser destacat per molts aliats, que al mateix van condemnar molt clarament les brutals atrocitats i la violència de la qual és responsable Hamàs", ha argumentat el secretari general de l'OTAN.
Més de 1.400 morts a Gaza i 1300 a Israel
El nombre de morts causats pels bombardejos israelians a Gaza ja puja als 1.417, amb uns 6.268 ferits, informa aquest dijous el Ministeri de Sanitat de Gaza, mentre que el saldo de víctimes en el costat israelià causat per l'atac de l'organització islamista Hamàs el dissabte passat es manté de moment entorn de 1.300. A aquests 1.300 morts a Israel s'afegeix un total de 3.268 ferits hospitalitzats, dels quals 28 estan en estat crític, 348 greus i 581 moderats, d'acord amb les últimes dades del Ministeri de Sanitat israelià. En el costat de Gaza, a la xifra de 1.417 morts, molts d'ells civils, s'agreguen 6.268 ferits de diversa consideració, així com 31 morts a Cisjordània, a més d'uns 600 ferits, dels quals 190 han requerit hospitalització. Entre els morts de Gaza es compten ja deu membres de personal sanitari, segons el Ministeri, que afirma que el saldo de víctimes inclou 447 nens i 248 dones.
Al balanç de tots dos bàndols se sumen aproximadament un miler de morts entre els milicians de Hamàs caiguts combatent amb les forces de seguretat en territori israelià, on encara continuen combats esporàdics, amb cinc milicians morts ahir, segons el portaveu de l'Exèrcit Richard Hecht. El portaveu va confirmar que les Forces Armades han notificat a les famílies afectades la mort d'ara com ara 220 militars israelians caiguts en combat, una xifra provisional que pot augmentar. Tampoc se sap res encara del destí dels segrestats per Hamàs i portats a Gaza com a ostatges, que podrien sumar unes 200 persones, segons algunes estimacions israelianes. Hamàs i el Gihad Islàmic asseguren tenir uns 130 ostatges entre tots dos grups, i el Govern israelià ha confirmat la identitat de 97 d'ells i notificat a les seves famílies, segons ha revelat avui el portaveu de l'Exèrcit Daniel Hagari.
L'Iran alerta d'un genocidi a Gaza
Per la seva banda, el ministre iranià d'Exteriors, Hosein Amir Abdolahian, ha advertit aquest dijous que Israel busca un genocidi a Gaza amb el tall de l'electricitat i l'aigua, a més de la negació de l'entrada de menjar i medicines. “Avui, amb la continuació dels crims de guerra de (el primer ministre israelià, Benjamí) Netanyahu i els sionistes contra els civils a Gaza, amb el cèrcol, el tall d'electricitat i aigua i la negació de l'entrada de medicines i aigua, s'han creat les condicions en les quals els sionistes busquen un genocidi de tot el poble de Gaza”, ha dit Abdolahian.
El cap de la diplomàcia iraniana ha assegurat que la guerra a Gaza no és contra un grup, és a dir el seu aliat Hamàs, sinó contra “tots els palestins”. Abdolahian ha fet les declaracions a mitjans locals abans d'iniciar una gira per l'Iraq i Líban per tractar el conflicte a Gaza. L'Iran és un dels principals aliats del moviment islamista Hamàs, principal autor de l'atac, i lidera l'anomenat Eix de la Resistència contra l'Estat Jueu, la seva nèmesi. El país persa va celebrar amb felicitacions i focs artificials l'inici de l'atac de Hamàs el dissabte i el Govern iranià ha donat el seu suport a “la legítima defensa del poble palestí”. La República Islàmica de l'Iran i Israel són enemics acèrrims, suposen una amenaça existencial mútua, competeixen per l'hegemonia regional i mantenen una guerra encoberta amb ciberatacs, assassinats i sabotatges.