Els ministres d'Exteriors de l'OTAN han mostrat el seu acord aquest divendres perquè cap avió aliat sobrevoli l'espai aeri d'Ucraïna ni que hi entrin les tropes, i ha denegat d'aquesta manera la petició de Kíiv que s'imposi una zona d'exclusió aèria sobre el país. Una zona d'exclusió d'aquesta mena implicaria que l'OTAN hauria d'actuar si sobrevolés Ucraïna algun avió rus. El secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, ha indicat al final de la reunió extraordinària dels ministres, que la possibilitat de la zona d'exclusió aèria "s'ha esmentat", però "els aliats han acordat que no han de tenir avions de l'OTAN operant a l'espai aeri ucraïnès o tropes de l'OTAN al territori ucraïnès". "No volem ser part del conflicte amb Rússia a Ucraïna", ha afegit Stoltenberg en una roda de premsa, i ha advertit que si això passés podria degenerar en "una guerra total". L'exprimer ministre noruec entén la “desesperació” dels ucraïnesos davant els atacs russos, però ha recordat que l'única manera que l'Aliança implementés una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna seria entrant al seu espai aeri, cosa que “podria suposar la guerra a Europa”. Ha assenyalat que, si l'OTAN s'hi involucrés directament, hi hauria “més patiment i més civils morts”, per la qual cosa els aliats han optat per imposar sancions econòmiques a Moscou.
A la reunió hi ha participat, mitjançant un missatge enregistrat, el ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, a qui els aliats han expressat la seva “solidaritat i profund respecte pel valor del poble ucraïnès i les seves forces armades”. "El que passa a Ucraïna és horrible, a una escala no vista des de la Segona Guerra Mundial", ha asseverat Stoltenberg, que ha demanat al president rus, Vladímir Putin, "que aturi aquesta guerra immediatament, retiri totes les seves forces d'Ucraïna sense condicions i s'impliqui en una veritable diplomàcia”. Ha insistit que és “la pitjor agressió militar a Europa des de fa dècades, amb ciutats assetjades, hospitals i edificis residencials bombardejats i molts civils assassinats o ferits", ha dit. "És probable que els dies que venen siguin pitjors”, ha alertat.
Suècia i Finlàndia
El secretari general aliat també ha apuntat que l'OTAN ha decidit reforçar la coordinació i la informació que comparteix amb Finlàndia i Suècia, països que avui han assistit com a convidats a la reunió. A més, els ministres aliats han discutit la necessitat de donar suport a altres “socis que puguin estar en risc”, entre ells Geòrgia i Bòsnia i Hercegovina. Ha matisat que aquests països són molt diferents entre si però que tenen en comú, igual que Moldàvia, que “Rússia està exercint el seu poder per intimidar-los”. Ha recordat que Rússia ja va envair Geòrgia, on les seves tropes controlen parts del territori, i que també són presents a la Transnístria, a Moldàvia, mentre que a Bòsnia i Hercegovina “hi veiem una situació molt fràgil i inestable, amb retòrica inflamatòria i greus perills per a la unitat d'aquest estat”. “L'agressió de Rússia ha creat una nova normalitat per a la nostra seguretat, on els principis fonamentals s'impugnen mitjançant l'ús de la força. I ens enfrontem a l'amenaça d'un conflicte els anys vinents”, ha conclòs Stoltenberg.