El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest dimarts una nova missió per protegir amb vaixells, avions i altres mitjans la infraestructura submarina al mar Bàltic després dels recents casos de cables submarins de telecomunicacions fets malbé a la regió i les sospites que han llançat alguns líders europeus sobre la presumpta responsabilitat de Rússia i la seva flota de "vaixells fantasma". La missió s'ha batejat com "Baltic Sentry" o "Sentinella Bàltic". "Sota l'autoritat del comandant suprem aliat, el general Christopher Cavoli, aquesta activitat militar és part del nostre esforç continuat per millorar la presència marítima i la vigilància de zones essencials per a la nostra Aliança", ha afirmat Rutte en roda de premsa després d'una reunió de caps de Govern i d'Estat dels països aliats riberencs del mar Bàltic.
Aquesta missió involucrarà mitjans "com fragates i avions de patrulla marítima, entre d'altres, i reforçarà la nostra vigilància al Bàltic", ha explicat l'exmandatari holandès sobre la resposta de l'OTAN als supòsits sabotatges de cables de telecomunicacions, dels que se sospita que Rússia és darrere amb la seva flota de "vaixells fantasma". En segon lloc, ha dit Rutte, els líders de Finlàndia, Estònia, Dinamarca, Alemanya, Letònia, Estònia, Lituània, Polònia i Suècia han acordat al costat del cap de l'OTAN posar en marxa una iniciativa per desplegar noves tecnologies, "inclosa una petita flota de drons navals" per proporcionar una major vigilància i dissuasió".
"Hem vist elements d'una campanya per desestabilitzar les nostres societats mitjançant atacs cibernètics, intents d'assassinat i sabotatge, inclòs el possible sabotatge de cables submarins al mar Bàltic, amb danys a cables d'energia i telecomunicacions que són vitals per a la seguretat i prosperitat de la nostra nació", ha recordat en dirigent de l'Aliança Atlàntica. Rutte ha recordat també que només en els dos últims mesos hi ha hagut danys en un cable que connecta Lituània i Suècia, un altre que connecta Alemanya i Finlàndia i, més recentment, en diversos cables que connecten Estònia i Finlàndia.
"Encara s'estan investigant tots aquests casos, però hi ha motius per estar molt preocupats. Salvaguardar les nostres infraestructures és de summa importància", ha dit Rutte al costat del president de Finlàndia, Alexander Stubb, i el primer ministre d'Estònia, Kristen Michal. "No només és crucial per al subministrament d'energia, que procedeix de cables elèctrics o gasoductes, sinó que més del 95 % del trànsit d'internet s'assegura a través de cables submarins, i 1,3 milions de quilòmetres de cables garanteixen cada dia transaccions financeres per valor d'uns 10 bilions de dòlars", ha afegit l'holandès.
Hi haurà conseqüències: "Abordatge, confiscació i detenció"
Rutte ha apuntat que és "essencial una aplicació sòlida" de la llei, perquè "els capitans dels vaixells han de comprendre que les possibles amenaces a les nostres infraestructures tindran conseqüències, inclòs el possible abordatge, confiscació i detenció". Sobre això, el primer ministre estonià ha afirmat que dissuasió de la flota russa a l'ombra o fantasma, vaixells vells que naveguen sota una altra bandera i sovint no tenen segurs adequats i que el Kremlin utilitza per esquivar les sancions occidentals, està en la ment de tots quan es parla d'aquesta problemàtica dels danys causats a la infraestructura submarina al Bàltic. "Hem comprovat des de juny més de 300 petroliers, 260 han presentat les seves assegurances i 62 no ho han fet. N'hem abordat set", ha anunciat Michal.
Un dispositiu coordinat
En els dos últims anys, ha explicat Rutte, els aliats atlàntics han intensificat les patrulles militars a prop d'infraestructures crítiques i el maig passat l'OTAN va crear un nou Centre Marítim per a la Seguretat d'Infraestructures Submarines Crítiques dins del Comandament Marítim de l'OTAN al Regne Unit. També s'han intensificat els esforços de coordinació entre els aliats de l'OTAN, el sector privat i altres socis, així com la cooperació amb la Unió Europea (UE). Així mateix, es treballa per integrar els actius de vigilància nacional dels aliats afectats als de l'OTAN, garantint la detecció integral d'amenaces, ha afirmat.