ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia-Ucraïna.
Es comencen a conèixer els primers acords que s'impulsaran en la transcendental cimera d'aquest dijous a Brussel·les entre els líders de l'OTAN. El secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Jens Stoltenberg, ha explicat en una roda de premsa celebrada en la vigília d'aquesta reunió que els presidents dels països membres de l'organisme acordaran desplegar quatre nous batallons a l'est d'Europa. En concret, aquests grups se situaran a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària. Stoltenberg ha explicat que aquest desplegament s'efectuarà de manera "immediata". Els batallons disposaran de forces dels països amfitrions, però també hi haurà membres dels exèrcits d'altres països aliats que formen part de l'OTAN.

Preguntat pel temps que aquestes forces seran al territori, el secretari general de l'organització ha subratllat que estaran desplegades "tot el temps que sigui necessari". Aquesta decisió és molt similar a la que es va adoptar l'any 2014 durant el conflicte per Crimea, quan l'OTAN es va inclinar per desplegar aquests grups de combat multinacionals a Polònia i altres països bàltics. Jens Stoltenberg sosté que aquesta mesura s'ha consensuat entre els diversos membres de l'OTAN davant la "necessitat" de reforçar la seva posició de "defensa i dissuasió" a l'est d'Europa i per respondre a "l'amenaça que representa la guerra" a Ucraïna. De fet, l'OTAN ja havia reforçat les unitats multinacionals ubicades a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, i ara aposta per estendre aquesta presència al sud-est d'Europa amb vuit grups de combat.

El secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord avisa que aquesta nova acció, que prendrà més forma aquest dijous després de la reunió entre els líders dels estats membres, "tindrà conseqüències de llarg abast per a la nostra seguretat i l'OTAN ha de respondre a aquesta nova realitat". A més, en els darrers dies, els Estats Units han assenyalat la possibilitat que Rússia recorri a armes químiques i biològiques. Rússia també ha acusat els "nacionalistes ucraïnesos" del fet que puguin utilitzar aquest tipus d'armes. L'ambaixador adjunt rus a l'ONU, Dmitri Polianski, ha indicat que "és evident que les autoritats nacionalistes ucraïneses, encoratjades pels països occidentals, no s'aturaran davant de res per intimidar el seu propi poble i realitzar atacs de bandera falsa per poder acusar Rússia". En aquest context, Stoltenberg ha afegit que espera que aquest dijous els aliats "acordin proporcionar suport addicional, inclosa assistència per a la ciberseguretat, així com equipament per ajudar Ucraïna a protegir-se contra amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears".

Rússia eleva el to: hi haurà combats si l'OTAN desplega pacificadors a Ucraïna

Hores abans de la compareixença de Jens Stoltenberg, Rússia ha alertat que el desplegament de forces de pacificació de l'OTAN a Ucraïna causaria un enfrontament militar entre les seves tropes i les de l'Aliança Atlàntica. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha especificat que "això comportarà enfrontaments directes entre forces de Rússia i de l'OTAN, una cosa que tots volem evitar, i a més declarem que en principi no han de produir-se". Lavrov ha carregat contra Polònia, que havia fet una proposta pacificadora en aquest sentit, i considera que aquesta és una "provocació". El ministre d'Exteriors ha acusat el país polonès de tenir "ambicions territorials" a Ucraïna. Aquesta reacció de Lavrov arriba perquè ha insinuat un suposat pla de l'OTAN per enviar a Ucraïna un batalló format per les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània).