Els aliats de l'OTAN han acordat començar a retirar les seves tropes de l'Afganistan l'1 de maig, després de la decisió dels Estats Units de posar en marxa la sortida dels seus militars d'aquest país des d'aquesta data i completar-la abans del vintè aniversari dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.
"En vista de la decisió nord-americana de retirar-se, els ministres d'Exteriors i Defensa de l'OTAN van debatre la manera d'avançar i van decidir que començarem la retirada de les forces de la missió de l'OTAN Suport Decidit l'1 de maig", va declarar ahir dimecres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg en una roda de premsa al costat dels secretaris nord-americans d'Estat, Antony Blinken, i Defensa, Lloyd Austin. L'anunci es va realitzar després d'una reunió virtual de ministres d'Exteriors i Defensa de l'Aliança.
L'OTAN manté a l'Afganistan la missió Suport Decidit per assessorar, entrenar i formar les forces de seguretat locals. Compta en l'actualitat amb 9.592 efectius, dels quals els Estats Units n'aporten 2.500. La resta es distribueix entre membres de l'Aliança i socis de l'organització, com Geòrgia.
Tant els ministres aliats com els països socis que contribueixen a la missió van publicar una declaració en la qual recorden que el 2001 l'OTAN va anar a l'Afganistan amb l'objectiu de fer front a Al-Qaida i a "aquells que van atacar els Estats Units l'11 de setembre", així com per "evitar que els terroristes utilitzin l'Afganistan com un refugi segur per atacar-nos". Afegeixen que en les dècades següents han treballat per "aconseguir aquests objectius".
Sense solució militar
"En vista d'això i reconeixent que no hi ha una solució militar als desafiaments que afronta l'Afganistan, els aliats han determinat que començarem la retirada de les forces de la Missió Suport Decidit l'1 de maig. Aquesta retirada serà ordenada, coordinada i prudent," indiquen.
Agreguen que planegen haver completat la retirada de totes les tropes nord-americanes i de la missió aliada "en uns mesos". "Qualsevol atac dels talibans a les tropes aliades durant aquesta retirada es trobarà amb una resposta contundent", adverteixen. Així mateix, assenyalen que continuaran donant suport al procés de pau a l'Afganistan entre els talibans i el Govern, i demanen a aquestes dues parts que mantinguin els seus compromisos sobre això.
Tropes afganeses a Heska Meyna / Efe
"Els aliats de l'OTAN i els seus socis continuaran donant suport a l'Afganistan, el seu poble i les seves institucions en la promoció de la seguretat i defensant els èxits dels últims 20 anys. Retirar les nostres tropes no significa acabar la nostra relació amb l'Afganistan", asseguren. A més, insisteixen que les tropes aliades van anar a l'Afganistan "juntes", van ajustar la seva presència de la mateixa manera i ara es retiren juntes".
Progrés social a l'Afganistan
Stoltenberg va subratllar que des de l'11 de setembre de 2001 no hi ha hagut atemptats terroristes en Estats membres de l'Aliança que s'hagin organitzat des de l'Afganistan i va posar en relleu que l'OTAN "ha ajudat a construir les forces de seguretat afganeses des de zero" i ha proporcionat "progrés social" a la població.
El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va destacar que l'"amenaça" d'Al-Qaida a l'Afganistan s'ha reduït "significativament" i s'ha eliminat Ossama bin Laden, assassinat el 2 de maig de 2011 per forces especials nord-americanes.
"Hem aconseguit el nostre objectiu original i no creiem que mantenir una presència indefinida de tropes a l'Afganistan quin en el nostre interès, ni dels Estats Units, ni de l'OTAN i els nostres aliats. El món ha canviat de manera dramàtica en els últims vint anys", va exposar. Va recordar que el president nord-americà, Joe Biden, ha instat a ajustar l'estratègia a "les amenaces de 2021, no a les de 2001".
Blinken va explicar que l'OTAN i Washington romandran "vigilants" davant de la possibilitat que "l'amenaça del terrorisme ressorgeixi a l'Afganistan" i reorganitzaran les capacitats antiterroristes "per estar alerta".
"També farem responsables els talibans dels seus compromisos d'evitar que Al-Qaeda o qualsevol organització terrorista utilitzi l'Afganistan com a base per a atacs contra nosaltres", va avisar, i va dir que es continuarà donant suport al Govern afganès i donant assistència a les forces de seguretat.
El secretari de Defensa, Lloyd Austin, va admetre que "encara hi ha massa violència" a l'Afganistan i que els talibans "encara intentaran revertir" els avenços aconseguits. "Per això donem suport sense reserves als esforços diplomàtics en curs per aconseguir un arranjament polític i negociat", va declarar amb referència a les negociacions de pau. Igualment, va considerar que la sortida del país asiàtic permet posar el focus en qüestions més urgents, com la Xina, que és "el desafiament número u, ja que busca remodelar l'ordre internacional".
Tensió a la frontera entre Rússia i Ucraïna
En la reunió ministerial també es va abordar l'augment de la presència militar russa a la frontera amb Ucraïna, la més gran des de l'annexió de Crimea. "Demanem a Rússia que realitzi una desescalada de manera immediata, aturi el seu patró de provocacions agressives i respecti els seus compromisos internacionals", va exigir Stoltenberg.
Imatge principal: El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg / Efe