Aquest divendres farà un any que Rússia va decidir atacar Ucraïna. Els dies previs a l'atac hi va haver converses, trucades amb el president rus, Vladímir Putin, i una porta oberta a la incertesa. Malgrat tot, Occident veia gairebé impossible que el líder rus decidís tirar pel dret. Igual que la majoria d'experts. El 24 de febrer del 2022, però, tothom es va llevar ja diferent. Putin havia decidit atacar. Els combats van començar el dia 24 de febrer, quan les tropes russes, provinents de Rússia i Bielorússia, van travessar la frontera en diversos punts i van donar el tret de sortida a la invasió. Els fets no van passar d'un dia per l'altre. Mentre Occident intentava dissuadir i parlar amb Putin per dissuadir-lo de començar un conflicte armat, el Kremlin ja havia donat l'ordre d'acumular personal militar a la frontera. L'OTAN ha tingut des de l'inici una postura a l'espera i continua igual. Hi ha hagut sancions, hi ha hagut enviament d'armes i material militar. Però la postura sempre ha estat la mateixa: no participar de manera activa en el conflicte. 

Des del principi, Ucraïna va demanar una zona d'exclusió aèria. Un fet que no va acabar de prosperar. El país buscava precisament això perquè aleshores, Ucraïna passava a ser una zona on es prohibia tota activitat aèria, tots els vols. El marc legal no és un problema, però sí que aleshores, aquesta prohibició s'hauria de complir. I és que si un avió rus entrés a l'espai aeri ucraïnès prohibit, implicaria que l'OTAN hauria d'intentar desviar-lo. Un fet que implicaria de manera directa l'OTAN en el conflicte. Un fet que l'Aliança ha intentat evitar de totes les maneres possibles. 

Putin, sense èxits militars

Només un mes després de l'inici de la guerra, Putin ja havia perdut alguns combats i no s'havia pogut atribuir èxits militars convincents. Ja al mes de març es parlava de la concentració de tropes a Lugansk i a Donetsk i com aquest fet podria fer pensar que el líder rus havia abandonat les seves intencions de fer-se amb tot el país. Encara que fos per penjar-se la medalla d'una petita victòria i poder-ho explicar a Moscou. El cas és que Rússia continuarà atacant mentre tingui recursos militars i econòmics per fer-ho, encara que això suposi dotar al seu exèrcit d'unes condicions no prou bones o oferir-los benes soviètiques en hospitals de campanya. 

Després de les contraofensives a Khàrkiv, Ucraïna es va veure forta i va continuar demanant més armes i més armament militar. Alts càrrecs ucraïnesos i estrangers predeien aleshores que amb més suport, el país podria guanyar la guerra. I en aquest sentit, un any després, és evident que part de l'èxit en aquesta guerra es deu a l'augment gradual de l'ajuda militar, econòmica i humanitària de països occidentals. Això ha fet també que Ucraïna vegi que pot guanyar la guerra sense perdre territori, malgrat les annexions il·legals que s'han dut a terme i que ja es vegin els mapes actualitzats a les llibreries. 

Els passos de l'OTAN per ajudar Ucraïna

En aquest sentit, ha quedat clar que Ucraïna necessita suport militar, polític, econòmic i més pressió a Rússia, en forma de sancions. Ara bé, els països de l'OTAN s'han quedat ja sense equipament militar de disseny soviètic que puguin donar a Ucraïna. Per tant, han de subministrar equips de fabricació occidental i entrenar al personal perquè els sàpiga fer servir. L'armament de l'OTAN, però, és diferent. En molts casos, segons assenyalava un article d'El Confidencial fa uns mesos, aquest armament és molt superior tècnicament. Paral·lelament, al subministrament d'armes, Ucraïna va rebre l'estatus de candidat a la Unió Europea el passat mes de juny.

En les últimes setmanes, el que ha destacat políticament de la guerra és precisament l'enviament de més armes. Ucraïna ha demanat tancs Leopard 2, però a Occident hi havia reticències. Després d'un estira-i-arronsa i bloquejos d'Alemanya, finalment s'ha donat llum verda a l'enviament. I està previst que arribi en les pròximes setmanes i mesos. Però també s'ha autoritzat a subministrar Ucraïna amb HIMARS, sistemes de defensa Patriot, tancs Challenger i Abrams, a més a més dels Leopard 2. I aquests enviaments han fet saltar les alarmes, perquè a Rússia no han caigut gaire bé i ja ha advertit que l'enviament d'aquestes armes, implica tant els EUA com a l'OTAN. El dret internacional, de moment, empara els països que ajuden a Ucraïna a defensar-se amb armes. I, per tant, no es consideren part del conflicte. La línia vermella, per dir-ho d'alguna manera, seria enviar personal militar al conflicte. Així, per no travessar aquesta línia, l'OTAN s'hi ha esforçat molt. 

Guerra entre Rússia i l'OTAN: nova Guerra Freda?

El Kremlin ja fa temps que intenta vendre la guerra d'Ucraïna com una lluita entre Occident i Moscou. I és un argumentari que no és nou. Al llarg de molts discursos, Putin ja havia advertit que si l'OTAN no frenava les mesures i accions que estava duent a terme a Europa de l'Est o Àsia Central. Després d'iniciar la guerra, el líder rus va assegurar que un dels motius era també la perspectiva que Ucraïna entrés a l'Aliança. Kíiv va rebre la invitació per fer-ho el 2008, però no s'ha avançat des d'aleshores. Des de l'inici, doncs, Rússia s'ha esforçat per fer creure als seus ciutadans que això és una guerra contra l'OTAN. L'Aliança, però s'ha esforçat a deixar clar que no és part del conflicte.

Durant un temps, Occident havia frenat l'enviament per temor a una nova escalada del conflicte. Malgrat tot, el rebombori que han ocasionat els últims enviaments, podrien no ser els últims. Les forces d'intel·ligència plantegen que Rússia podria estar plantejant una ofensiva a la primavera o fins i tot abans. En els últims dies, també ha pres força l'acumulació de tropes i concentració al Donbass. Ucraïna tem un nou atac fins i tot abans del dia de l'aniversari de la guerra. 

La guerra d'Ucraïna podria canviar les fronteres de l'OTAN

Suècia i Finlàndia han fet un pas endavant en aquest sentit. L'any passat, tots dos països van formalitzar la petició per entrar a l'OTAN. El ministre d'Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, va detallar a l'agència de notícies Efe la confiança que el seu país culminarà el 2023 el procés d'adhesió a l'OTAN amb Suècia, malgrat les reticències de Turquia per acceptar-ne l'ingrés.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no té pressa per acceptar l'ampliació de l'OTAN. De fet, no té previst fer-ho abans de les eleccions del mes de juny. Els tempos són molt importants i això ho té claríssim. En aquest sentit, ha donat a entendre que la ratificació de l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN hauria de ser aprovada al Parlament turc després de les eleccions generals del juny, és a dir, no abans del juliol del 2023.

 

Imatge principal: tancs i personal de l'OTAN / Efe