Pas històric. El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha fet una declaració institucional en què ha pronunciat una disculpa formal en nom del seu país per la contribució històrica de la nació en el tràfic d'esclaus. "Avui, en nom del govern holandès, demano disculpes per les accions passades del nostre país, demanem disculpes a les persones esclavitzades en el passat que van patir a conseqüència d'aquestes accions, així com a les seves filles i fills, a tots els seus descendents, fins als nostres dies", ha indicat Rutte. La compareixença, feta a l'Arxiu Nacional de la Haia —on els convidats han rebut el primer ministre en silenci—, ha durat uns 20 minuts.

Rutte ha assenyalat amb claredat que "durant segles, l'Estat holandès i els seus representants van facilitar, estimular, preservar i treure profit de l'esclavitud". El mandatari holandès ha afegit que "durant segles, els éssers humans van ser convertits en mercaderies i van ser explotats i maltractats". "La dignitat humana va ser violada de la manera més horrible possible i els successius governs del país després de 1863 no van poder veure i reconèixer adequadament que el nostre passat d'esclavitud va continuar tenint efectes negatius i encara ho fa", ha afirmat amb un to molt seriós Mark Rutte.

Precisament, fent al·lusió al fet que hagi fet aquesta declaració des de l'Arxiu Nacional, el cap de l'executiu dels Països Baixos ha precisat que "encara que no podem escoltar les veus no escrites del passat, la història que es desprèn de tots aquests documents que hi ha aquí no sempre és bonica, sinó que a vegades és dolorosa i fins i tot vergonyosa". "Els que vivim en el món actual hem de reconèixer els mals de l'esclavitud en els termes més clars possibles i condemnar-ho com allò que és: un crim contra la humanitat, un sistema criminal que va provocar un patiment incalculable de persones, un patiment que continua en la vida de les persones avui i que, com a país, ens toca fer front a la nostra part en aquesta història", ha asseverat.

Fer front "obertament" al passat

Rutte no ha volgut fugir dels fets i ha recordat, per exemple, els més de 600.000 nens, dones i homes africans que van ser esclavitzats el 1814 i que van ser enviats en condicions deplorables al continent americà per part dels comerciants d'esclaus holandesos. "Van ser arrencats de les seves famílies i despullats de la seva humanitat, els transportaven i tractaven com el bestiar i, sovint, tot plegat era sota l'autoritat governamental de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals", ha subratllat. De fet, el primer ministre també ha lamentat que, tot i que es va abolir l'esclavitud el 1863, alguns dels que van rebre la compensació econòmica de l'Estat van ser els "propietaris" dels esclaus i no els grans perjudicats per aquest sistema "absurd i injust". "Una part d'ells, fins i tot, es van veure obligats a seguir treballant sota la supervisió de l'Estat una dècada més, eren 10 anys més d'una vida de submissió", ha denunciat Mark Rutte.

El cap de l'executiu dels Països Baixos ha admès que "durant un temps, vaig pensar que no podríem assumir una responsabilitat significativa per una cosa que va passar fa molts anys, una cosa que cap de nosaltres ha experimentat de primera mà; pensava que el paper del país en l'esclavitud era una cosa del passat, que ja havíem deixat enrere; però m'he equivocat, perquè els segles d'opressió i explotació encara tenen efectes fins als nostres dies: estereotips racistes, desigualtat social i patrons discriminatoris d'exclusió. Per trencar aquests patrons, hem d'enfrontar-nos obertament i honestament al nostre passat i reconèixer la responsabilitat del terrible sofriment infligit als esclaus i als seus descendents", ha conclòs Rutte. Alguns activistes holandesos consideren que aquesta declaració s'hauria d'haver fet l'1 de juliol de 2023, coincidint amb el 160è aniversari de la fi de l'abolició de l'esclavitud —o 150è, donat que alguns van seguir sent esclaus 10 anys més—.