Gairebé el 70% de totes les vacunes contra el coronavirus que s'estan aplicant a escala mundial s'han administrat als 50 països més rics, en comparació amb el 0,1% administrat als 50 països més pobres, segons dades d'una anàlisi fet per la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC). Aquesta diferència, segons la mateixa federació, podria tenir conseqüències "mortals i devastadores", exposant que si grans àrees de tot el món resten sense vacunar, el virus seguirà circulant i mutant. 

D'aquesta manera, en un esforç per abordar el desequilibri durant la distribució de vacunes a tot el món, segons recull la CNN, l'IFRC ha anunciat aquesta setmana un nou pla de prop de 110 milions de dòlars (uns 91,81 milions d'euros) que té com a objectiu contribuir a la immunització de 500 milions de persones contra el coronavirus. 

Desigualtat en la distribució

A finals de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va avisar que el món estava "a la vora d'un fracàs moral catastròfic" per la desigualtat en la distribució de les vacunes contra el coronavirus. De fet, ja s'advertia aleshores que això només prolongaria la pandèmia, les restriccions i el patiment humà i econòmic. 

En aquesta línia, un informe de la Unitat d'Intel·ligència de la revista The Economist prediu que els països rics amb accés a les vacunes aconseguiran inocular els seus ciutadans més vulnerables al març, altres països, es posaran al dia a finals de juny. 

El que preocupa, però, és que la majoria de països, amb ingressos mitjans, no podran fer el mateix fins a finals del 2022 i la dada més preocupant és que, als països pobres (tal com es pot veure en la imatge) no ho podran fer fins al 2023 si s'escau. Això vol dir que, sense una campanya de vacunació o sense una vacuna, no es podrà fer vida normal en aquests països. 

Governs sota pressió

"Els governs estan sota pressió per assegurar subministraments per a la seva població de les vacunes que tinguin èxit. Si els governs competeixen, la majoria dels països podrien quedar fora", constava la mateixa OMS fa uns mesos. En aquest context, més de 172 països han manifestat que els interessa formar part d'una entesa conjunta que pretén garantir l'accés equitatiu a una vacuna que funcioni. Ho han anomenat mecanisme Covax. De fet, a principis d'octubre, la Xina anunciava el seu ingrés a Covax, i prometia oferir prioritat d'accés a països en vies de desenvolupament. La portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de la Xina, Hua Chunying, va assegurar que s'ha firmat un acord amb Gavi, l'aliança per a la vacunació, fet que suposa l'entrada de la segona economia mundial a Covax amb l'objectiu de proporcionar "una distribució equitativa de vacunes". 

De fet, el mateix país asiàtic en un intent de buscar influència i interlocució amb aquests països, segons detalla el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé, en conversa amb ElNacional.cat, "la Xina ha ofert a Àfrica crèdits a canvi de la vacuna, és a dir, tornar-ho a llarg termini i deixar-los sota influència"

Una manera d'allargar la dependència 

Un fet que torna a deixar la porta oberta al debat sobre la dependència d'alguns països a l'ajuda humanitària i el que és més important, saber si funciona o no. Durant molts anys, molts països han rebut ajuda i han notat un creixement exponencial. A l'Àfrica, molts països han rebut ajuda, però no han experimentat aquest creixement. El llibre Dead Aid, de Dambisa Moyo, recull exactament aquest problema i assenyala diversos motius pels quals l'ajuda a l'Àfrica podria no haver funcionat.

D'una banda, hi ha les qüestions geogràfiques, històriques, culturals, tribals i institucionals. Però també cal tenir en compte el clima, la flora i la fauna, perquè tenen un clar impacte en com es desenvolupa l'economia en relació amb les importacions i exportacions. Un altre factor que s'hi descriu és el colonialisme. La idea que les potències delimitaven les nacions, establia les estructures polítiques segons la seva manera de veure el món i no segons les necessitats dels països, fet que podria haver trastocat les societats.

⁠

 

Imatge principal: un home camina sota la pluja pels carrers de Johannesburg, Sud-àfrica / Efe