Els populistes de dretes i d'extrema dreta han disminuït a Finlàndia, Suècia i Dinamarca a les eleccions europees de diumenge, amb un augment en el suport dels verds i als partits d'esquerra que ofereixen el que un candidat que va descriure com un "raig d'esperança" per a la resta de la UE.
Amb Emmanuel Macron convocant eleccions legislatives anticipades a França després de l'aclaparadora derrota i la victòria de l'extrema dreta i Olaf Scholz sota una creixent pressió a Alemanya després que l'AfD es convertís en el segon partit més gran del país, les nacions nòrdiques, on el partit finlandès és un membre de la coalició governant a Finlàndia i els Demòcrates Suecs donant suport al govern d'Estocolm, semblen haver pres una direcció diferent.
"Per dir-ho breument, és perquè ja han estat al poder i, quan ho aconsegueixen, perden impuls", ha afirmat Marlene Wind, directora del Centre de Política Europea i professora de la Universitat de Copenhaguen, al The Guardian. “Cal que governin durant un llarg període de temps per demostrar que en realitat és dur i difícil governar un país". "No és que estiguem en contra de la tendència, sinó que estem per davant del revolt", ha afegit.
A Finlàndia, el partit governant liberal-conservador va obtenir el primer lloc a les euroeleccions de diumenge amb quatre escons i el 25% dels vots, però va ser l'augment de l'Aliança d'Esquerra d'un escó a tres el que va ser la sorpresa de la nit. Per altra banda, a Dinamarca, els resultats van ser encara més clars, amb els Verds encapçalant les enquestes amb més del 17% dels vots i els socialdemòcrates, en segon lloc, amb un 15,6%, donant a tots dos partits tres escons cadascun al parlament, que té la seu a Brussel·les i Estrasburg.
Finalment, a Suècia, el populista Demòcrates Suecs, el partit de dreta més gran al parlament nacional, que ha apuntalat el govern durant dos anys, va quedar en quart lloc, encara que va guanyar un eurodiputat. Un candidat del Partit d'Esquerra de Suècia, Jonas Sjöstedt, va descriure el resultat com un “bri d'esperança” per a Europa.
L'extrema dreta agafa més força al Parlament Europeu
La por que la dreta i l'extrema dreta es fessin més fortes a Europa s'ha convertit en una realitat. Els sondejos exposaven un augment i els resultats, que no s'han donat a conèixer fins a les 11, ho han confirmat. L'extrema dreta obté la majoria més important del Parlament Europeu fins ara, per ara, 21 diputats més que en els anteriors comicis. Com a dada a destacar, en quatre dels països fundadors de la UE, l'extrema dreta ha guanyat o ha quedat en segona força. França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica. Malgrat l'escenari, la líder del PPE, Ursula von der Leyen, ha tret pit, i ja s'ha afanyat a dir que no pactarà ni amb l'extrema dreta ni amb l'extrema esquerra. "Construirem un bastió contra els extrems, de l'esquerra i la dreta", ha destacat. "És un bon dia per al PPE, hem guanyat les eleccions europees. Els votants han reconegut el nostre lideratge en els darrers cinc anys".
Imatge principal: la líder del Partit Verd, Sofia Virta, parla amb l'audiència abans de l'anunci dels resultats de la votació anticipada de les eleccions europees, a Hèlsinki, Finlàndia / Efe